dilluns, 9 de febrer de 2009
> Els germans Marx contra la crisi
ara torno
Periodista
PEP RIERA FONT..
|
Què feien els polítics abans de la crisi? Ah, sí, allò de crear desafecció en els ciutadans. Bé, però això era abans. Últimament no paren. Mirin els del PP. Que la crisi econòmica empeny, doncs ells comencen a crear-ne d'altres per distreure el personal. S'espien els uns als altres, tots ho neguen, s'abracen públicament però no es treuen els punyals que porten clavats a l'esquena...Per ambientar més, el jutge Garzón, un altre amic de l'espectacle, es posa detenir càrrecs del PP per corrupció. I el candidat popular a les eleccions gallegues destitueix el número dos perquè tenia un deute amb hisenda (aquí el guió és una mica americà, ja que això també li ha passat a Obama). Rajoy dissimula, De Cospedal tapa forats i la Soraya es fa fotos sexis. No em negaran que la tàctica del partit de Rajoy no és trencadora. Quan qualsevol partit d'oposició faria servir la crisi econòmica per atacar implacablement el govern de torn, el PP ignora Zapatero. El president espanyol, però, no necessita qui el critiqui. Ell i els seus ministres es contradiuen, no n'ensopeguen ni una, ara diuen blanc, ara negre i qui dies passa anys empeny. L'última és que han deixat per al mil·lenni que ve el finançament de Catalunya. Així, els polítics catalans podran eternitzar la seva resistència a acceptar les propostes de Solbes: «No és que no ens donin el finançament, és que no l'acceptem!». I mentre resisteixen heroicament a Madrid, aquí també fan front comú contra la crisi. A la bateria de mesures del govern Montilla, Mas hi afegeix més de setanta idees, i la popular Sánchez-Camacho, cent de rodones. Ah, i ha aconseguit la intercessió d'Obama per salvar els catalans (no em negaran que aquesta iniciativa és una de les més grotesques de la mil·lenària història de Catalunya: la cara d'Obama al costat del rostre de Sánchez-Camacho). Ni els germans Marx serien capaços de sembrar tant de desconcert. La crisi, queda clar, no és d'idees. I que no en faltin, sobretot per quan arribi la veritable crisi social que acompanya qualsevol crisi econòmica de veritat. Allò sí que no serà per riure.
|
)
