En plena negociació amb el govern estatal, presenciem actituds totalment partidistes. CiU critica, d'una banda, l'actual procés de negociació quan sempre ha venut fum amb nefastes conseqüències per al pressupost de la Generalitat i, de l'altra, anuncia que exigirà el concert econòmic si el finançament incompleix l'Estatut. Alhora, demana la celebració d'un ple sobre el finançament al Parlament. Però no hem de caure en la trampa i anar al Parlament a fer un espectacle. Davant del govern espanyol, necessitem una posició unitària, i no barallar-nos i donar una alegria a Solbes i Zapatero.

Catalunya no pot donar més espectacle. Ens hi juguem molt. El govern català no acceptarà un acord si no és satisfactori per a Catalunya. El govern de la Generalitat, a més, té el suport d'empresaris i sindicats per rebutjar, si és necessari, un mal acord. Si no aconseguim un finançament just, és inevitable la demanda del concert econòmic. Recordo que ha estat Esquerra qui ha defensat durant anys, i en solitari, el concert econòmic solidari. Que CiU parli en plena negociació pel finançament de la seva defensa del concert és una irresponsabilitat. El 30 de setembre del 2005 el Parlament va aprovar per una gran majoria un estatut amb el finançament com un dels pilars estructurals. El model responia al concert econòmic. Va ser Mas qui va pactar amb Zapatero un estatut que liquidava aquest model, així que ara s'ha de posar al costat del govern per aconseguir un bon acord.

També ha estat Esquerra qui, després dels reiterats incompliments del govern estatal i presentant d'entrada una proposta inacceptable, ha pressionat per fer possible una contraproposta consensuada pel govern català. Però, tot i que no s'ha parlat de xifres oficials, la quantitat de set mil milions d'euros que podria destinar Solbes al nou sistema de finançament autonòmic no és acceptable. Si Catalunya no aconsegueix un finançament just, la societat catalana entrarà en situació de risc, pràcticament en fallida, perquè no es podran mantenir els recursos necessaris per a l'educació, la sanitat, els serveis socials... Una situació que no ens podem permetre, més encara en el moment actual de crisi econòmica que vivim.

Per aquest motiu ara més que mai hem de lluitar pels interessos de Catalunya desacomplexadament. El principi d'ordinalitat, defensat sempre per Esquerra, és present en el document consensuat pel govern. Es tracta d'evitar que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de la redistribució d'inversió per càpita, com passa en l'actualitat, que situa Catalunya a la novena posició (després de patir l'anivellament o, el que és el mateix, la solidaritat) quan ocupa la quarta en aportació de recursos al sistema. Mentrestant, altres autonomies que van molt ben greixades es poden permeten el luxe de donar serveis que aquí mai hem pogut oferir. El nou model també s'ha de basar en la transparència i l'anivellament parcial basat en els serveis bàsics (salut, educació i serveis socials) proporcionals a la població; un criteri que s'ha d'aplicar sobre el total dels recursos existents, no sobre l'increment de recursos.