Q uan comença el desamor o aquell sentiment de decepció vers qui, havent-lo singularitzat de la resta, de cop apareix vulgaritzat en els límits de la realitat quotidiana? Quan comença a sentir-se que el pas del temps es mesura amb les il·lusions perdudes? La consciència del buit, de la insatisfacció, apareix com una revelació que pot dur a voler capgirar la vida o, més aviat, a abocar-se a un pou sense fons? El matrimoni Wheeler, l'encara jove parella protagonista de Revolutionary road que a mitjan anys cinquanta viu en un barri residencial d'una ciutat nord-americana, sent el principi del desamor i la decepció, el pas del temps i la desil·lusió, la presència del buit que amarga. Intenta posar-hi remei (imaginant una fugida cap a un París idealitzat) constatant un fracàs que els aboca a un carreró sense sortida o, en tot cas, a una sortida tràgica. O potser s'hauria de precisar que, de manera significativa, la dona (April) és qui pateix més intensament la crisi i imagina una altra vida possible (de fet, la vida, que no la mera existència) perquè, essent una actriu fracassada confinada a l'espai domèstic, no la satisfà aquella que viu i que, aparentment, sembla l'acompliment del somni de l'americà mitjà.

Basada en la novel·la homònima de Richard Yates, la pel·lícula Revolutionary road és una aproximació del cinema nord-americà recent als anys cinquanta del segle passat a través d'un matrimoni que, aparentment, representa alguna cosa semblant a la felicitat, però que amaga una insatisfacció o un engany que el durà a la destrucció. Cadascun a la seva manera, també és el cas de l'episodi de Las horas protagonitzat per Julianne Moore i, encara més, de la sensacional Lejos del cielo, dirigida per un Tod Haynes inspirat en el mestratge de Sirk. Lluny del Titànic, és a dir de la intensitat de l'amor breu que sempre més perviurà idealitzat, Kate Winslet i Leonardo di Caprio s'han retrobat per encarnar una parella sotmesa a la desil·lusió que arrossega el pas del temps. La novel·la de Yates remarca més la mentida del somni americà basat en la trampa del triomf laboral i del benestar econòmic. L'adaptació de Sam Mendes, el mateix que va dirigir American beauty, insisteix en el desgast de la parella i desenvolupa el tema de la frustració femenina a l'espai domèstic. És així que tot sembla girar a l'entorn del drama del personatge excel·lentment interpretat per Kate Winslet. Però aquesta no només experimenta la decepció sobre la mateixa vida, sinó respecte al marit que Di Caprio assumeix amb credibilitat. De fet, la revelació fatal arriba quan, adonant-se que no és l'home que imaginava, el veu tal com ens ha sigut mostrat de bon principi en plans generals d'inspiració hopperiana: un home entre la multitud, igual que tants d'altres. Abans hi haurà una batalla, que Mendes mostra a través de la tensió entre els cossos, en aquest film interessant, tot i que potser una mica massa polit.