Cossetània Edicions ha recuperat en un volum dos reculls de contes de Diego Ruiz, un exponent del segon modernisme literari. Els títols Contes d'un filòsof i Contes de glòria i d'infern s'emmarquen en el bon moment literari de la primera dècada del segle XX.

Diego Ruiz, nascut a Màlaga l'any 1881, va connectar amb els sectors més radicals del moviment modernista, a Barcelona i a Girona. Psiquiatre, filòsof d'arrel nietzschiana, va elaborar un sistema filosòfic propi. Després de dues dècades de residència a Itàlia i a Alemanya, va tornar a Barcelona, durant la Segona República, i l'any 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc. Escriptor en llengües diverses, dels seus llibres en català destaquen, a més de les narracions que ara recupera Cossetània, el recull d'articles ideològics Del poeta civil i el cavaller i Missatge a Macià. La seva personalitat, molt controvertida, va servir de base per a la famosa novel·la de Prudenci Bertrana Jo!, memòries d'un metge filòsof.

Contes d'un filòsof, el primer llibre de creació de l'autor, es va publicar per primera vegada el 1908, i l'edició actual de Cossetània en recupera el pròleg de Joan Maragall. I Contes de glòria i d'infern es va publicar el 1911. Magí Sunyer, director de la Col·lecció Biblioteca de Tots Colors de Cossetània, exposa quines van ser les influències de l'autor i el seu paper en la literatura catalana: «Diego Ruiz era un personatge molt especial: va ser psiquiatre, escriptor i filòsof. Va arribar a Barcelona en ple modernisme. Els contes que va escriure aporten notes originals; en l'època en què escrivia hi havia poca narrativa de por i transgressora. En l'obra de Ruiz es nota la influència de Poe i d'altres novel·listes i contistes europeus del segle XIX.»