Passar per zones assenyalades com a perilloses, no dur l'equipament adequat per fer travesses de muntanya o escalada, o demanar que et vinguin a rescatar sense cap motiu justificat pot comportar a partir de l'octubre haver de pagar la factura del cost del rescat. L'objectiu és retallar la despesa de dos milions d'euros que gasta cada any la Generalitat en rescats, ja que alguns es podrien evitar. «El cost en els rescats s'eleva molt quan hi ha d'intervenir un helicòpter», explica la directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Olga Lanau. «Hem d'evitar l'abús dels serveis d'emergència», alerta Lanau, tot i que admet que la causa de la majoria de rescats és accidental –caigudes, desorientacions, canvis meteorològics sobtats–, i no perquè la gent sigui imprudent a la muntanya. Per evitar conductes irresponsables, a partir de l'octubre, aquelles persones que hagin de ser rescatades pels Bombers perquè han tingut una conducta «negligent» hauran de pagar el cost del rescat. «A la majoria de països europeus, la gent paga les taxes del rescat», assenyala Lanau. La mesura va ser aprovada pel govern a finals del 2004, però no va ser fins a l'any passat que es «van clarificar alguns termes de la redacció que eren ambigus», i per això fins ara el govern no havia reclamat el cost de cap rescat. Des de l'octubre passat, de moment els Bombers envien una factura informativa del servei a les persones que han hagut de ser rescatades, per conscienciar la població de la despesa que suposa.

Segons la direcció general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, el cost de cada rescat es calcula en funció del nombre de bombers que hi treballin –30 euros l'hora per bomber–, vehicles que hi participin –39 euros per vehicle– i helicòpters que es necessitin –2.271,50 euros per cada hora de vol–. Tenint en compte aquestes dades, el rescat del veí de Mataró Albert Pérez, de 23 anys, dimarts a la Molina després d'haver estat prop de 24 hores perdut va costar a la Generalitat prop de 50.000 euros, ja que hi van participar unes 140 persones, entre bombers, personal de les pistes d'esquí de la Molina, la Guàrdia Civil, l'exèrcit, agents rurals i mossos d'Esquadra. A més, en les tasques de localització del jove també hi va participar un helicòpter dels Bombers durant unes tres hores. En aquell cas, però, Pérez no hauria hagut de pagar el rescat, perquè el jove excursionista es va perdre quan el va sorprendre la boira i accidentalment va sortir fora de les pistes a la part més alta de l'estació d'esquí quan practicava surf de neu. Segons Lanau, no hi ha res que faci pensar que el noi cometés una imprudència, ja que anava ben equipat i «en sabia molt», però la boira «el va sorprendre». En veure's perdut i sense el mòbil, es va construir una mena d'iglú amb pedres per passar la nit. En fer-se de dia va veure una cabana a uns 200 metres i hi va entrar a escalfar-se fins que va ser rescatat sa i estalvi.