divendres, 6 de febrer de 2009
> És hora de decréixer?
la galeria
DAVID PUJOL I FABRELLES.
L a primera vegada que vaig sentir a parlar, d'una manera fonamentada, del decreixement sostenible, va ser en una conferència que va impartir Joan Surroca al Casino Menestral de Figueres. El concepte em va interessar i, a partir d'aquell moment, sempre que m'ha vingut a les mans algun article que en parla, hi he clavat la mirada. Recentment això m'ha passat amb la revista Illacrua, que hi ha dedicat un monogràfic. La tesi de fons d'aquest moviment és ben senzilla d'explicar, tot i que és molt difícil de portar a la pràctica perquè es basa en una terrible paradoxa: el capitalisme és un sistema de producció condemnat al creixement; de fet, quan no pot créixer, el sistema entra en crisi. Però, per altra banda, i aquí rau la contradicció, hem arribat a un punt que els occidentals ja no podem créixer més. Vivim en una opulència obscena i, a més, ens mirem amb recel els països emergents que voldrien viure com nosaltres. Per poder aguantar el sistema hem d'anar a més, consumir, endeutar-nos... però la màquina ja treballa a ple rendiment i està a punt de fer un pet com un aglà. Quina és, doncs, la solució? Pel que vaig veient, hi ha molta gent que hi està pensant seriosament, però el que de moment em queda clar és que s'haurà d'evitar que el decreixement sigui un programa d'austeritat imposat als més pobres. La solució ha d'apuntar, doncs, cap a nosaltres, cap a models de vida més sobris, amb més temps per viure, amb una –qui sap si revolucionària– simplicitat voluntària.
|
