| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


divendres, 6 de febrer de 2009
>

Rèquiem per una universitat pública?

L'ocupació de la Universitat de Barcelona per part d'estudiants està perjudicant l'opinió que la societat té de la universitat pública que diuen que volen defensar. La universitat pública té rigor, però pot quedar amagat per fets com aquest

tribuna
Catedràtic emèrit de Nutrició i Bromatologia. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona


ABEL MARINÉ..

+ Estudiants tancats a l'edifici històric de la UB, preparant el sopar. Foto: ANDREU PUIG

El Consell de Ministres de l'Estat ha aprovat recentment destinar més recursos a les universitats per promoure i facilitar el desplegament del pla de Bolonya. És una bona notícia. Ja fa temps que dura la polèmica sobre aquesta reforma universitària d'abast europeu, un signe de la qual és que, si més no quan escric aquest article, l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), al centre de la ciutat, i a la vista de tothom, segueix en part ocupat per estudiants que protesten perquè no accepten aquesta reforma. La situació sembla relativament consolidada i fa que la UB hagi de posar guardes de seguretat en punts de l'edifici, i que es donin una sèrie d'anormalitats en l'accés als despatxos de les autoritats acadèmiques i en la seva feina. S'ha arribat a dir que el Museo del Prado, que té en dipòsit alguns quadres a l'edifici, ha manifestat inquietud per l'estat d'aquestes obres, entre altres coses pel fum produït quan els estudiants es preparen el menjar. Caldria confirmar-ho, però la preocupació seria raonable i no prestigia la universitat. Cal reconèixer que no hi ha hagut violència, si no considerem que és una certa forma de violència l'ocupació en si mateixa.

La imatge de les institucions és important, i la que dóna la Universitat de Barcelona amb aquests fets no és bona. Podem imaginar què pensarà qualsevol visitant de l'edifici ocupat. És adient ara celebrar algun acte en aquest marc, i que es vegi en quina situació es troba? Ja fa un temps, es va celebrar a la UB una conferència de rectors europeus, la qual cosa era una fita important i d'entrada un èxit de la universitat, però es va veure enterbolida per les protestes irades contra Bolonya, malgrat els esforços de l'equip rectoral. Coses com aquesta poden malmetre el que ha de ser la veritable imatge d'una universitat: la feina feta. Ara que està de moda fer rànquings de tot, i també d'universitats, la majoria fets per organismes internacionals, la Universitat de Barcelona en surt ben parada, almenys en el marc de tot Espanya, perquè és la que té més productivitat científica. Però temo que això té menys ressonància que l'ocupació d'ara.

Els estudiants ocupants diuen que el procés de Bolonya comporta mercantilitzar i privatitzar la universitat. La sospita no és totalment infundada. Una possible interpretació, esbiaixada però plausible, d'aquest procés seria que es vol en els graus (futur primer nivell de titulacions) una mena de formació professional socialment acceptable perquè es fa a la universitat. La formació professional és un àmbit de l'ensenyament tan digne com l'universitari, i socialment fonamental, però els objectius de la universitat són d'un altre abast. També inclouen preparar professionals per al món de l'empresa i del treball, però sense oblidar mai la recerca i la creació de coneixements i de capacitat crítica. Per contribuir a aplicar correctament el procés de Bolonya, el que cal que facin els estaments universitaris, i per tant també els estudiants, és participar en els àmbits de debat i decisió corresponents de la universitat, tenint, però, molt present que les universitats públiques, que es paguen fonamentalment amb els impostos de tots, no només dels que hi van (el que representen les matrícules és una petita part del pressupost), han de servir a la societat i complir les normatives legals que les instàncies polítiques europees, espanyoles i catalanes, en el nostre cas, indiquen. Encara que no ens agradi (jo mateix tinc moltes reserves sobre aquest pla i com s'aplica). En una societat de dret, les lleis no es combaten fora del marc legal. No és només la Universitat de Barcelona la que ha tingut aquests problemes. La Universitat Autònoma i les seves autoritats acadèmiques també han patit problemes semblants, i altres en menor grau, però a la nostra el problema s'està enquistant, i això només servirà per podrir-lo.

Jo voldria sotmetre a la consideració dels ocupants, dels quals caldria aclarir bé qui són i quina és la seva representativitat (sembla que també hi ha estrangers i no sabem si tots són estudiants del programa Erasmus), que amb la seva actitud estan perjudicant l'opinió que la societat té d'una universitat pública, que ells volen defensar. Algú pot concebre que això pogués passar a Esade, per exemple, que forma part d'una universitat privada, la Ramon Llull, que fa bé la seva feina, i és una institució amb un ben guanyat prestigi nacional i internacional? Per què és la Universitat de Barcelona l'ase dels cops d'aquesta protesta? On voldran estudiar els alumnes que busquin formar-se amb rigor i seriositat i anar per feina, amb aquest panorama? Les universitats públiques, malgrat els seus defectes, també tenen aquest rigor, però pot quedar amagat per fets com aquest, i els esforços per tirar endavant es poden malmetre amb debats inútils provocats per la voluntat de parar un procés que cal desenvolupar bé, i no sempre s'ha fet així, però que no es pot aturar, ja que les nostres universitats no poden quedar fora d'Europa. En un món en què, a vegades amb raó i moltes altres demagògicament, sembla que el que és privat és una meravella i el que és públic un cau d'incompetents, fets com aquesta ocupació ajuden a donar arguments als qui no creuen en les universitats públiques. Demanaria als ocupants que hi pensin i a les autoritats acadèmiques, que no ho tenen gens fàcil, que demanin la col·laboració i el suport de tota la comunitat universitària per buscar entre tots les solucions, debatent els problemes allà on toca i amb els veritables representants de tots els estaments universitaris. Si no, el futur de les universitats públiques no serà gaire afalagador.

Potser el que us he exposat és fruit d'una preocupació exagerada per part meva com a professor de la UB, i potser l'opinió pública no s'interessa gaire per fets com aquest ni pel procés de Bolonya. Si és així, és tot un símptoma.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.