dijous, 5 de febrer de 2009
> Ryanair a Girona
la galeria
RAMON SARGATAL.
Per trenta-cinc euros més taxes no pots pas demanar que, a sobre, et deixin pujar tants paquets com vulguis a la cabina, que no intentin quadrar balanços amb alguna martingala explicitada en la lletra petita del contracte ni que el personal d'embarcament es comporti amb cap exquisitat. Ryanair és Ryanair i un ramat és un ramat. O sigui que faci el favor de facturar aquest paquet de més i sortir de la cua, home de Déu, que no tenim pas tot el temps del món. El cas és que precisament per desfer-me d'aquell paquet de més vaig haver d'anar a una finestreta. I va ser allà on vaig quedar de pasta de moniato amb l'actitud de dues treballadores de la companyia. «O me habla español o usted mismo». El temps corria i, en efecte, l'avió s'aixecaria igualment sense mi. Els vaig intentar raonar que era inconcebible i que no els demanava pas que em parlessin en català, sinó tan sols que algú em comprengués. «¡Ni lo entiendo ni quiero aprender su idioma, señor!», em va acabar dient una, tot explicitant-me amb gestos les ganes que tenia que la deixés tranquil·la... Què fas en un cas així? Obstaculitzar els altres soferts viatgers de la cua? Demanar el full de reclamacions i perdre el vol? Escanyar delicadament l'hostessa amb el seu propi mocadoret de coll? Durant anys ens hem queixat dels funcionaris vinguts de Castella. Ara hi haurem d'afegir aquests nous treballadors tan poliglots, tan cosmopolites, tan nets i uniformats de la companyia Ryanair.
|
