El descens del volum de les ofertes de treball a les comarques gironines, tenint en compte el context econòmic i comparant-lo amb la resta de demarcacions del país, no es pot interpretar positivament, però, si més no, l'impacte és més lleu. La caiguda ha estat d'un 20,4% i, en números absoluts, s'ha passat de 8.136 llocs de treball oferts el 2007 a 6.476. Això significa que durant el 2008 es van oferir, de mitjana, 540 llocs de treball al mes –un any abans, la mitjana mensual era de 678–. El descens es va començar a experimentar a partir del mes de març. Anteriorment, el 2007 s'havia tancant amb un percentatge positiu del 14,5%; el gener de l'any passat ja es va passar a un 12,1%; un mes després, l'increment ja va ser només del 4,6%. Fins a arribar al març, en què ja es va registrar un -14,4% fins a arribar al -20,4% del desembre.

BAIX EMPORDÀ I LA SELVA
Aquestes dues comarques són les que experimenten un major descens i són les dues úniques comarques gironines que superen la mitjana catalana, que és d'un -30,2%. Malgrat això, estan al capdavant en nombre de feines ofertes en xifres absolutes. A l'altre extrem trobem el Ripollès i l'Alt Empordà, que són les comarques amb un menor descens percentual –4,6 i 9,8%, respectivament–. En números absoluts, el Gironès és on s'han ofert més feines durant el 2008 (2.170, -10%), seguit del Baix Empordà (1.223, -32,9%), l'Alt Empordà (1.130, -9,8%), la Selva (1.108, -30,7%), el Ripollès (311, -4,6%), la Garrotxa (298, -25,3%), la Cerdanya (129, -27,1%) i el Pla de l'Estany (122, -25,6%).

Analitzant les dades per sectors, un 81% de les ofertes de feina van provenir dels serveis –5.297 en xifres absolutes–, per davant de l'agricultura –520–, la construcció –418– i la indústria –224–.

PETITA EMPRESA
La petita empresa ha estat la que ha generat més llocs de treball l'últim any (4.679) i la majoria de contractes que es van signar van ser indefinits (5.968). Els llocs més oferts van ser els de tècnics i professionals de suport (1.412), els de treballadors no qualificats (1.131) i els d'administratius (989).