dimarts, 3 de febrer de 2009 > El jardí, obra d'art
la galeria
JOSEP PUJOL I COLL.
Què és un jardí?, ens preguntem una colla que ens embranquem a historiar-los. Fràgil des de la grana fins a la memòria, un jardí és el tros de natura domesticada que no cal catalogar, que es fa quan l'obra exhaureix el pressupost, que un temporal pot devastar i no cal reconstruir, efímer per definició i subjecte, més que d'altre patrimoni, a l'erosió dels dies. Debades he cercat pels racons de la Girona antiga el Jardí del mestre de capella que va pintar Rusiñol a penes fa cent anys, poc rastre queda de l'obra de Rubió i Tudurí a la Costa Brava amb la gran excepció dels jardins de Santa Clotilde a Lloret, estoicament assumim la desaparició del parc Central. Agermanant-nos homes i arbres, avui hi som, demà no. Potser perquè està tan lligat a la caducitat, sempre s'ha entès com un gènere menor, més lligat a l'artesania i per això mateix amb tendència a l'anonimat i l'oblit. Transformables, peribles, els jardins són el punt intermedi entre les arts de l'espai com l'arquitectura i les del temps com la música. Convençuts com ja estàvem de la croada botànica, arriba Difesa della natura, l'exposició de Joseph Beuys a la Fontana d'Or, i ens la beneeix i ens la santifica. Amb Beuys, un dels artistes més rellevants del segle XX, la fusió entre art i natura arriba al punt de fer-se indestriable, convertint en acció artística la plantada de set mil espècies d'arbre en perill d'extinció, la fundació d'un partit verd, o un enjardinament a Cap Roig.
|