Glamur, humor i reivindicació: els ingredients imprescindibles en qualsevol gala de lliurament dels Goya. Glamur en els vestits de les senyores –que, traïdores, no van triar majoritàriament moda espanyola!–; humor per cortesia de la presentadora, Carmen Machi, i els superherois de Muchachada Nui, i reivindicació no contra la guerra o la fam en el món, sinó contra les descàrregues il·legals de pel·lícules que –segons va dir primer Lala Huete per carta (premi de vestuari per El Greco) i després la presidenta de l'acadèmia, Ángeles González Sinde– enfonsaran la indústria si no hi posen remei els polítics.

Moments emotius de la nit: el Goya d'honor per a Jesús Franco, en cadira de rodes però amb prou força per invocar els «4.000 nois i noies que van pel món amb un curt sota el braç buscant una mica de suport»; i El Langui (tres de tres per a El truco del manco), que per la seva discapacitat física va haver de superar alguna barrera per dedicar els seus dos premis al hip-hop, «la música del moment».

La millor pel·lícula iberoamericana va ser la xilena La buena vida i l'europea, la romanesa 4 meses, 3 semanas y 2 días, que el 2007 ja va guanyar la Palma d'Or a Canes. El millor film d'animació va ser El lince perdido.