diumenge, 1 de febrer de 2009
> Confiança blanca
la columna
MIQUEL BERGA.
En aquest hivern de la nostra crisi qui més qui menys busca senyals que convidin a l'esperança. Molts volem pensar que l'home de raça negra i noms de ressonància musulmana que ara governa els EUA és un d'aquests indicadors que conviden a l'optimisme de cara al futur. Se'n fa un gra massa, és clar, i no s'hauria de confondre un president dels Estats Units amb l'arribada d'un nou messies. L'esperança, en tot cas, es construeix sobre sensacions de confiança. I la confiança s'alimenta de constatacions ben tangibles. Jo, en aquest hivern de la nostra crisi, en sento una que no és pas de color negre. Ben al contrari, és d'un blanc esplendorós i s'ha posat, solemne, sobre la nostra serralada pirenaica. Les neus d'aquest hivern són presagi potent de primavera. Aquests dies, el cim nevat del Canigó és l'estendard que senyoreja sobre un horitzó de carenes blanques sense fi. Qui pot perdre la confiança davant d'aquest regal prodigiós de la natura? Si un viatja de Barcelona cap a la frontera, tan bon punt travessi la Tordera tindrà constància de l'espectacle. Si circula per terres gironines (els de Girona, rai!) pot atalaiar el panorama des d'alguns punts privilegiats: el castell de Quermançó, Púbol, Llagostera, Sant Sadurní de l'Heura... o pot situar-se directament a tribuna al minúscul pedró de l'església de Sant Andreu Salou, entre Caldes de Malavella i Cassà de la Selva. Si la visió es produeix a mitja tarda, que és quan el sol il·lumina millor aquest amfiteatre sublim, es fa difícil contenir una fiblada d'exaltació interior. El panorama t'atrapa i et sents convidat a reconciliar-te amb el món. És un moment inefable, pura confiança blanca. L'hivern, fins i tot quan és, com aquest, el de la nostra crisi, és sempre amable en aquestes latituds. Hauríem d'aprofitar que almenys això ens va a favor. És urgent que el govern posi en marxa el Pacte Nacional contra el Derrotisme. El primer pas: regalar una tarda solejada d'aquest hivern a la població perquè vagin a algun dels llocs esmentats a badar i a passejar i que, davant la panoràmica majestuosa, inhalin confiança.
|
