Què l'ha motivat a posar-se al capdavant del Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord?

–«Quan va dimitir Maite Arqué va quedar un buit en aquest espai de debat. Estava mort. En una trobada d'alcaldes vam llimar diferències i, més tard, Bartomeu Muñoz em va proposar agafar-ne la presidència. Em va agradar la idea perquè representa un cert reconeixement a un perfil de consens.»

–Quin tipus de friccions hi havia?

–«Malentesos. Però no hi haurà problemes si tots entenem que hem de sumar, no restar. Els enfrontaments polítics per intentar assolir un cert poder s'han de produir en altres òrgans, no pas al fòrum.»

–Tenen al pensament reivindicar que el Barcelonès Nord sigui reconegut com a comarca?

–«No ho hem plantejat, però en el moment que hi hagués una nova divisió territorial reclamaríem la part que ens toca. Ara, però, el més important és demostrar la força real que té aquest territori de 400.000 habitants. Tenim dades que demostren que la riquesa no està ben distribuïda. En qüestió d'equipaments sanitaris o culturals estem per sota d'altres territoris, com ara el Baix Llobregat, i això ens ha de servir per reivindicar-nos.»

–Parlem de territoris amb líders del mateix color polític. On rau la diferència, doncs?

– «Hi ha una certa paradoxa. Sempre diem que no tenim prou pes polític però tenim representants com ara Manuela de Madre al Parlament, Antoni Fogué a la Diputació de Barcelona i Joan Carles Mas al Consell Comarcal del Barcelonès.»

–Tots ells de Santa Coloma de Gramenet.

–«Bé, però tenim representació de la comarca. El que haurem d'intentar és que hi hagi un repartiment diferent de la representativitat política, i Badalona ha de tenir un paper important com a tercera ciutat de Catalunya. Badalona ha de recuperar la força política que en els darrers anys no ha tingut i arrossegar la resta del territori. Això, però, Badalona també s'ho ha de guanyar.»

–Fa molts anys que es parla de transformar l'autopista C-31. Quan li arribarà el moment?

–«Primer hem de saber què volem fer i, sobretot, què es pot fer. Anem posant pegats i anem a la nostra, i no pot ser. El fòrum ha de tenir aquest paper de coordinació per tal que cada ciutat no defensi només els seus interessos.»

–Aconseguiran trobar el consens en el tema de la B-500?

–«Estem treballant bé. Teníem Tiana en contra, i ja hi està a favor. Crec que llimant uns certs criteris amb ICV-EUiA podem assolir una posició comuna. N'estic convençut. I això ens permetrà tenir un eix de connexió amb el Vallès que és bàsic per potenciar la nostra comarca.»

–Per on passa el futur de la via del tren?

–«És clar que l'hem d'interioritzar però Sant Adrià té clar que no la vol perdre. És el que sempre hem reivindicat.»

–Realment és factible que governs i oposicions es barallin als ajuntaments i després consensuïn propostes al fòrum?

–«Als òrgans de reflexió no s'han de donar dificultats. De fet, hem fet tres reunions i tothom ha aportat idees en benefici de la comarca. Hem de saber gestionar les discrepàncies i assolir acords.»

–I quan la diferència sigui insuperable?

–«Doncs ho haurem d'assumir i deixar de discutir aquest tema en el marc del fòrum.»

–Tothom creu en el fòrum?

–«El que no podem fer és matar una cosa que existeix. Seria ridícul i una manca de responsabilitat política. És cert que el fòrum va néixer en un moment en què tots els alcaldes érem socialistes i la Generalitat, convergent. Hi havia una certa aspiració reivindicativa que s'ha de mantenir. No hem resolt el tema de la implicació de la Generalitat en la serralada de Marina, i això ho hem de reivindicar.»

–Ara proposen obrir el fòrum al teixit social.

–«Volem que s'hi impliqui tothom que pot aportar-hi coses. També farem plens oberts a tota la ciutadania.»

–En el moment actual de crisi, què pot fer el fòrum?

–«Pensar què podem fer de forma conjunta. La crisi ja s'ha fet latent i hem de buscar com podem potenciar el teixit empresarial i consolidar els llocs de treball.»

–Què li agradaria que aconseguís el fòrum sota la seva presidència?

–«Elaborar un pla estratègic i que els polítics demostrem que tenim una certa unitat de reflexió.»