L'acte de presentació de la iniciativa Deumil.cat: Deu mil a Brussel·les per l'autodeterminació de la nació catalana ahir a la nit a l'aula magna de la Casa de Cultura de Girona va durar sis quarts i podria haver durat més de dues hores. Però va semblar menys llarg, perquè Joan Albareda, coordinador de la campanya a les comarques gironines, va fer anar la gent a la idea, va tallar, va repartir temps, com sap fer tan bé tothom qui ha dirigit, com ell, una empresa.

Deumil.cat ha esdevingut una mena d'agència de viatges per portar milers de catalans a manifestar-se pel centre de Brussel·les. L'itinerari no se sap; les autoritats belgues han d'aprovar un dels dos recorreguts sol·licitats, però segur que no donaran permís per anar a la Grand-Place, perquè no la volen col·lapsar. Com s'ha d'anar a Brussel·les? Qui no hi vagi pel seu compte pot viatjar en autocar a 90 euros el viatge d'anada i tornada o, qui vulgui marxar i tornar el mateix dia, pot fer-ho en avió, a 265 euros el bitllet. En principi, els autocars només sortiran de les quatre capitals de demarcació, però s'ha previst que surtin dels pobles si fan prou gent per omplir-ne un.

L'acte va reunir moltes personalitats del món universitari, cultural, social, empresarial, periodístic, artístic i polític de les comarques gironines. Me'n deixaré molts. Recordo els catedràtics de la UdG Pep Nadal, exrector, i Albert Rossich, el periodista Mateu Ciurana, el doctor Pompeu Pasqual, els empresaris Josep Argelaguet i Jordi Bosch, l'economista Esteve Vilanova, el psicòleg Joaquim Domingo, el fotògraf per la pau Miquel Ruiz o la dona de Francesc Ferrer i arxivera, Montserrat Pumarola. I també hi eren i van parlar en Jordi Terol, president de l'ADAC; l'Elisenda Romeu, presidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir; l'Albert Vergés, de Sobirania i Progrés, o l'escriptora Assumpció Cantalozella.

I també hi va ser Alfons López Tena, president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, exvocal del Consell General del Poder Judicial i militant de CDC. Va ser el cap de cartell. Va aportar els arguments objectius a la il·lusió de la majoria dels assistents a l'acte. El jurista i notari va enumerar incompliments reiterats de l'Estat espanyol envers Catalunya, especialment pel que fa a la presència del català a Europa. Entén, per això, que l'única manera de parlar català i de tenir una presència a Europa és ser un estat independent. Va alertar que la causa catalana només es coneix a l'Estat espanyol: «Fora d'Espanya, Catalunya no existeix; fora d'Espanya, els catalans no existeixen: o són espanyols o francesos. Per això, cal visualitzar que hi ha un poble que no és espanyol i que vol trencar amb el Regne d'Espanya.»

Per això, López Tena creu que cal internacionalitzar el fet nacional català: «Se'ns ha de veure com un poble que no és una regió espanyola a Europa i a Amèrica.» Aquesta fita s'aconseguirà, segons el jurista, amb una participació massiva a la manifestació del dissabte 7 de març a Brussel·les i amb el vot catalanista en les europees del 7 juny d'aquest 2009: «Són tres els partits que haurien d'acumular la majoria dels vots emesos a Catalunya, són CiU, ERC i Iniciativa. Si no és així, en l'àmbit internacional haurem fracassat.»

Precisament, alguns assistents del públic s'havien interessat pel ressò internacional i per la resposta dels mitjans de comunicació internacionals. Els organitzadors van explicar la implicació dels casals catalans al món per crear contactes amb els mitjans de comunicació de cada país.

Es vol aprofitar el «desprestigi profund del Regne d'Espanya» per promoure el descontentament de Catalunya, especialment perquè l'informe del 2009 de The Economist, ja alerta del risc de separatisme al Regne d'Espanya.