Amb la intenció d'esvair qualsevol dubte sobre l'estat del túnel de batuda previ a la ventada i sobre una suposada mala construcció com a motiu de l'esfondrament, l'alcalde de Sant Boi va assegurar que «la construcció i el manteniment de la instal·lació eren els adequats segons la normativa de l'època». Bosch va declarar que «el sinistre es deu a un episodi de vent arremolinat, la força del qual es va veure multiplicada per quatre pel fet de tenir les portes obertes». El projecte del túnel, un petit espai d'entrenament que s'afegia a les instal·lacions existents des del 1983, el va redactar el 1992 una enginyera de camins de l'Ajuntament. En ser una obra municipal, va dir Bosch, no necessitava cap visat del Col·legi d'Arquitectes.

L'Ajuntament va demanar una subvenció a la secretaria d'Esports de la Generalitat, i en el dossier va aportar, com és preceptiu, una memòria descriptiva de la instal·lació amb les condicions urbanística i les normatives d'aplicació. La Generalitat hi va donar el vistiplau i va concedir el 1993 una subvenció de 30 milions de pessetes per fer el túnel, plantar gespa i instal·lar l'enllumenat. L'Ajuntament va encarregar a Elfer SA la instal·lació elèctrica, a Insta Vallès SL la instal·lació del reg i la gespa i a Construcciones García Martos SA la construcció del túnel de batuda. El consistori va fer l'acte de recepció d'obres el 1994.

El 2002, la Diputació va elaborar un pla d'equipaments esportius del municipi on destacava el perfecte estat del túnel, tot i que proposava renovar els vestidors, les graderies i l'enllumenat i ampliar les dimensions del camp de beisbol. En aquest sentit, el president de la Diputació, Antoni Fogué, va afirmar ahir a Vilanova que el succés de Sant Boi de Llobregat «és un lamentable accident fruit d'un episodi de vents no habituals», i va donar suport a l'Ajuntament en la defensa de les bones condicions del pavelló. Fogué va confirmar que la Diputació de Barcelona va valorar en l'estudi del 2002 que el túnel de batuda «era una de les millors instal·lacions esportives de Catalunya des del punt de vista funcional».

PARTIDA D'UN MILIÓ I MIG
El consistori va preveure començar les millores proposades per la Diputació el 2007 amb una partida d'un milió i mig d'euros. La Mancomunitat de Municipis va assessorar el consistori en l'anàlisi prèvia de la reforma i va determinar que era necessari, amb motiu de l'ampliació del camp de joc i les grades, modificar el planejament urbanístic. Aquest fet, unit al que els ingressos municipals del 2007 van ser inferiors al pressupost d'inversions, va fer ajornar la remodelació del camp fins al 2010. En tot cas, Bosch va insistir que la reforma no afectava el túnel esfondrat. I en una actuació per millorar l'enllumenat en aquest equipament que es va realitzar el 2008, «els operaris que eren al sostre del túnel no van apreciar cap patologia», va afirmar Bosch. L'Ajuntament, doncs, «ha vist que els protocols i el projecte són correctes, però ens hem trobat amb la desgràcia» segons Bosch. Per assegurar-se encara més, el consistori ha demanat informes als col·legis d'Arquitectes i d'Enginyers sobre l'esfondrament del túnel i un altre al departament de física aplicada de la UPC sobre les condicions meteorològiques de dissabte passat en el moment del sinistre. Bosch va manifestar la disposició total de l'Ajuntament per col·laborar en l'elaboració d'aquests informes i en el procediment iniciat pel jutjat d'instrucció número 3 de Sant Boi, que ha obert diligències prèvies.