dimecres, 28 de gener de 2009
> Els motius de Tossa
la galeria
JOAN DOMÈNECH MONER.
E ls qui ens movem en el món de la cultura assistim sovint a presentacions de llibres, amb poca assistència de públic. A Tossa, dissabte passat, vam quedar sorpresos. Gairebé quatre-centes persones van omplir la sala polivalent de la Nau i van obligar a obrir les mampares laterals i a doblar l'espai. Només diré que es van vendre 221 llibres. Poca broma. Es tractava d'un diccionari, redactat per Carmelo Sallés i David Moré, que recull més de mil sobrenoms. Com va dir Mario Zucchitello, això dels motius ve de lluny. No se'n va escapar ni Ciceró, el nom del qual feia referència a una gran berruga que tenia a la cara –cicer en llatí–. Abans, tot i que s'usaven molt, els motius eren mal vistos per la gent. Amb el temps, les famílies s'ho han anat agafant amb bon humor i la prova fou l'assistència multitudinària de tossencs que volien saber si el seu malnom també era a la llista. Un motiu, de fet, no és més que una mena de caricatura verbal de l'individu. Altres vegades ens remunta a referències toponímiques o a detalls més complexos. Els treballs de recerca dels instituts han despertat curiositat, darrerament, sobre el tema. En David i en Carmelo, però, han estat exhaustius i rigorosos: els han recollit de la memòria popular i dels arxius des de tres o quatre segles enrere i els han documentat amb precisió pel que fa al primer individu a qui es va atribuir i als descendents que l'han succeït, amb dates de naixement i defunció i tot un luxe de detalls. Una feinada. Enhorabona.
|
