«Hi ha consens entre el sector públic i el privat a l'hora de prioritzar inversions: calen carreteres i ferrocarril convencional; no s'ha de fer gaire cas ni a l'aeroport ni al TAV perquè això són les Terres de l'Ebre no un territori central», va dir Bel. Aquestes dades s'han aconseguit a través d'un joc de simulació de despesa en polítiques públiques proposat pels autors de l'estudi als prop de 200 enquestats. En aquest sentit, les polítiques relatives a mobilitat i comunicacions reben la meitat de la inversió tant en els casos del sector privat com del públic. En el cas del ferrocarril, les mercaderies és el segment més prioritzat pel sector privat, mentre que els serveis regionals són els preferits del sector públic. Pel que fa a la inversió en ports per a mercaderies (una de les grans apostes del pla territorial de les Terres de l'Ebre) rep una assignació relativament baixa, un 4% del total tot i que supera lleugerament el tren d'alta velocitat. Per bé que el pla territorial inclou un aeroport a Roquetes, la inversió en oferta aèria per part dels enquestats no arriba al 3% del total. A més de les mancances infraestructurals, l'estudi posa de manifest que hi ha altres aspectes que també són força importants per a l'activitat econòmica, com és el nivell de formació o les àrees logístiques.

INDÚSTRIA DIVERSIFICADA
El delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, va manifestar que l'estudi ha permès «trencar tòpics». «Tenim un major coneixement del que som, i no som ni un territori pobre ni amb poca indústria», va dir Salvadó. Així, el pes de la indústria al PIB de l'Ebre és del 33,8%, superior al de la indústria en el conjunt del país (24,9%). Una indústria que està molt diversificada i que, pel que fa a ocupació, la que genera més llocs de treball és l'agroindústria, al davant de l'energia i el moble.