divendres, 23 de gener de 2009
> L'enyorat emblema de la quietud
EVA VÀZQUEZ.
No hi ha prou distància des de la celebració del centenari del naixement, fa tot just quatre anys, perquè el vintè aniversari de la mort de Salvador Dalí tingui una repercussió equivalent, però encara que només sigui per un parell de mesos, fins al 18 de març, el Teatre Museu de Figueres ret el seu particular homenatge a l'artista amb un regal de primera categoria per al visitant: tenir a tocar, per primera vegada des que va ser pintat, el 1931, el quadre més reproduït de Dalí, i probablement el més inquietant. La persistència de la memòria, un dels tresors més preuats de la col·lecció del Museum of Modern Art de Nova York (MOMA) des que el va adquirir ben aviat, el 1934, ha viatjat per primera vegada a l'Estat espanyol per mitjà d'un préstec temporal concertat arran de la col·laboració entre el museu nord-americà i la fundació figuerenca en el muntatge de l'exposició Dalí, paintings & films. I és tot un luxe, no només per la primícia de veure aquesta pintura de dimensions sorprenentment menudes –l'exaltació i el mite tendeixen a engrandir la imaginació–, sinó perquè retorna al visitant el Dalí més genuí, el més extraordinari, un Dalí que comprèn l'absència i el silenci, el buit i la suspensió, els eloqüents escaires de la simplicitat, lluny, molt lluny, del vedetisme sorollós dels seus últims anys, del seu amanerament prolix i explosiu. Aquí, en aquest quadret quasi insignificant, la picardia i l'extravagància de l'artista encara són al servei de l'art, del seu enigma. No hi sobra ni hi falta res, en aquest paisatge crepuscular on fan la seva aparició els famosos rellotges tous. L'ocasió és tan excepcional, que els figuerencs tenen aquest cap de setmana portes obertes al museu per no perdre-se-la.
|
