El darrer temporal s'ha endut moltes coses, entre elles, d'alguns el seu mitjà de vida, d'altres els dubtes que tenien. Els primers, una família coneguda i estimada pels lloretencs, que s'ha vist privada de les seves naus, amb les quals, des de temps remots, ha donat a conèixer als nostres visitants l'encant de la nostra costa i la bellesa de les cales i platges amb les quals hem estat generosament dotats. Els segons, molts d'aquells que veien amb simpatia o potser amb indiferència la construcció d'un aparcament al passeig mossèn Jacint Verdaguer. Arran del temporal, han pogut copsar que una decisió com aquesta no és una qüestió menor.

Als primers, els diré que, més enllà de la lògica solidaritat humana, els desitjo la millor de les sorts a causa de la seva implicació amb aquest poble, els seus habitants, i la festa major. Entenc que no em correspon a mi emprendre cap mena de campanya de suport, a la qual ben gustosament em sumaria, i des d'aquí brindo els meus modestos oficis per si els han de menester, però entenc que institucions i col·lectius d'aquest poble es troben en deute amb qui ha patit tan grans i injustes pèrdues. Com diria algun savi antic, per a qui la seva universitat fou el treball diari a bord, «el que el mar et dóna, el mar t'ho treu».

Als segons, els diré que benvinguts. No som pocs. Ara més que mai, hem de creure i convèncer els altres que el projecte de l'aparcament al passeig és insostenible ambientalment, ruïnós econòmicament, i socialment injustificable davant les peremptòries necessitats de la nostra vila, derivades, entre d'altres, de l'ingent creixement demogràfic.

Potser equivocadament, entenc que, si es du a terme alguna inversió en l'àmbit del nucli antic, aquesta ha d'adreçar-se a la seva revitalització. No és conscient l'equip de govern de la degradació que pateix el nucli històric? Del fet que, més enllà d'iniciatives particulars de rehabilitació de finques, als carrers perpendiculars al passeig mossèn Jacint Verdaguer, no ha existit en tots aquests anys de bonança econòmica cap intervenció substancial que propiciï ja no l'efectiva ocupació dels habitatges de la zona, la majoria deshabitats, sinó únicament el manteniment de les façanes, llustroses –en alguns casos– a les plantes baixes comercials, i mancades en gran nombre de tota conservació a les plantes altes, brutes, humides, deixades i amb persianes trencades?

El desembre de 2006 Esquerra ja va presentar una moció en què instava l'Ajuntament a presentar un projecte de rehabilitació del nucli antic a la convocatòria de la llei de barris de la Generalitat de Catalunya. Tal petició es va refusar amb l'argument que el POUM estava en tràmit. Novament, per mediació d'una esmena presentada per Esquerra Republicana de Catalunya, amb motiu de l'aprovació dels pressupostos municipals per l'any 2007, es va dotar amb 30.000,00 euros una partida per a un estudi anàlisi del nucli antic, que permetés conèixer el seu estat i les necessitats actuals. Tanmateix, en la mateixa línia i per l'exercici 2008, vàrem presentar una esmena, finalment acceptada, per import de 150.000,00 euros, per a la implantació de la xarxa Wi-Fi al nucli antic. Transcorreguts, per tant, més de dos anys des de tal primera moció, és injustificat i injustificable el retard en l'adopció de mesures ràpides i concretes en matèries tals com disciplina urbanística, donat el lamentable estat de moltes finques, deixades de la mà i en les quals s'incompleixen els més elementals deures de conservació inherents a la propietat.

És més que evident que ni als mateixos comerciants o hotelers, presumptes beneficiaris indirectes de la seva construcció, donarà servei un aparcament llustrós, al rovell de l'ou del poble, si els visitants que hi han d'estacionar han de passejar per uns carrers en els quals, si aixequen una mica la vista, s'emportaran una impressió deplorable. Aquells que volen un comerç totus tous haurien de ser els primers interessats en una intervenció profunda al centre. La casa es comença pels fonaments. Si algú no és conscient de tal realitat, li recomano que, fora d'horari comercial, es dediqui a passejar pel nucli antic, i vagi aixecant la vista. Tindrà la impressió de trobar-se en una ciutat fantasma, o en un decorat d'spaghetti-western d'Almeria.

És per tal fet que cal invertir al nucli antic, en tant que mesures plausibles per alguns, com ara la retirada de les mostres comercials, faran encara més evidents les mancances estètiques dels edificis.

Hem de fer que la gent torni a viure al nucli antic, que ell mateix es revitalitzi, fet que, sobre la base de l'increment de població, ha de propiciar la creació d'un petit comerç de proximitat que és el que crea teixit urbà, social i associatiu. És que no ho sabem tots que a Lloret hi viuen gairebé 40.000 persones, però que, d'aquestes, molt poques es consideren lloretenques? Quina justificació té que amb un cens tan elevat el centre es trobi despoblat?

I per aquells qui tinguin la rèplica a punt: no, no m'oblido de les urbanitzacions i de les seves necessitats. El fet, però, és que aquestes són tan greus i peremptòries que resulten inabastables, en la seva globalitat, amb els recursos municipals, i el fet és que intervencions puntuals i locals topen amb la queixa del greuge comparatiu.

La solució de les urbanitzacions ha de dependre del projecte de llei avui dia en tràmit al Parlament de Catalunya que és el que ens permetrà, si arriba a bon fi, i sobre la base dels paràmetres que estableix, sense discussions, prioritzar les intervencions, en funció de l'estat de cada urbanització, dotant-nos dels instruments jurídics i econòmics per abordar una tasca tan ingent.