Alguns ens volen vendre que organismes modificats genèticament seran la solució de la fam al món. Però per trobar la solució d'un problema cal buscar-ne la causa, l'origen. Fa segles ja hi havia fam a l'avui anomenat Tercer Món, però més o menys la mateixa que a Europa.

La diferenciació va arribar quan els uns van anar a casa dels altres i es van apoderar per la força de les armes de les millors terres bo i expulsant-ne els nadius que les habitaven i conreaven. Hi van implantar conreus destinats a l'exportació, els més rendibles econòmicament, i van arraconar els conreus alimentaris tradicionals a les terres marginals.

El problema de la fam no és de producció sinó de repartiment, de model agrari. La solució, per tant, és una reforma agrària que retorni la terra als camperols i la sobirania alimentària que els permeti decidir què volen cultivar.

Els conreus transgènics, fins al moment, pretenen obtenir millors condicions per al conreu en grans extensions (plantes resistents als herbicides o a plagues que majoritàriament es donen en monocultius). I és lògic, car les transnacionals que els fabriquen preferiran sempre tractar amb el gran terratinent, que té diners i compra grans quantitats, que amb el petit pagès mort de gana. Suposant que generessin alguna llavor més productiva (cosa que fins ara no ha passat), no me'ls imagino regalant-la als pobres.

Per tant, els transgènics van destinats a enfortir un sistema que és el culpable de la fam. No són la solució, sinó part del problema.