Tancats a casa seva, els habitants de Gaza han trobat en el telèfon l'única forma de contacte amb l'exterior, i molts no paren de rebre mostres de solidaritat des de països com ara Egipte, Líbia i el Sudan. El telèfon fix a casa de Muhammad al-Iaruixa s'ha omplert aquests dies de veus anònimes en diferents dialectes àrabs, de ciutadans que han marcat aleatòriament números de Gaza per expressar el seu suport a la població arran de l'ofensiva llançada per l'exèrcit israelià fa vint dies. «Hola, esteu bé? On viviu? Hi ha bombardejos intensos a la vostra zona?», són preguntes que va deixar anar una dona líbia desconeguda a la seva família. Una altra trucada, aquesta des de la península Aràbiga, animava la família Al-Iaruixa poc després que un edifici situat a uns dos-cents metres del seu habitatge fos bombardejat per l'aviació israeliana. «Hola, sóc de l'Aràbia Saudita. Com va, tot? Tens un compte bancari? Ho pregunto perquè m'agradaria enviar-te diners com a suport», diu l'interlocutor anònim.
Són mostres de solidaritat panàrab motivades parcialment per les dures imatges que els canals de televisió via satèl·lit en la llengua àrab, principalment la cadena de Qatar Al-Jazeera, han anat mostrant des del començament de l'operació Plom Fos, en la qual més de 1.200 palestins han mort i 5.500 han resultat ferits, segons els últims recomptes. Cada hora, minut a minut, les famílies del món àrab han tingut accés a imatges i sons de nens morts, bombes, columnes de fum i edificis destrossats que molts mitjans occidentals eviten difondre considerant-les massa morboses. «Crec que aquestes imatges han atret un gran suport en el món àrab islàmic, cosa que contrasta amb l'estrany silenci dels seus líders davant els horribles crims comesos a Gaza per Israel», assegura l'activista palestí pro drets humans Jalil Abu Samala. Les manifestacions convocades arreu del planeta, algunes de les quals, massives, són una «prova clara que el que ha passat a Gaza ha fet augmentar el suport al poble palestí i la seva causa justa», principalment al món àrab musulmà.
No obstant això, el ring del telèfon no sempre porta paraules d'ànim, sinó de vegades missatges de l'exèrcit israelià gravats en àrab, segons precisa Ahmad Odeh, un altre resident a Gaza. «Et vam advertir que no cooperessis amb elements terroristes i que seguissis les instruccions del Tsahal [exèrcit israelià]. Si segueixes les instruccions del Tsahal i no ajudes els terroristes, estaràs fora de perill», diu el missatge gravat. Per això hi ha palestins que desconfien dels missatges telefònics arribats de fora de la Franja, per por que siguin en realitat de membres dels serveis secrets israelians que parlin dialectes de l'àrab», puntualitza Ahmad. «La gent rep trucades d'ànims tant de dia com de nit, i molts temen que sigui una manera encoberta d'obtenir informació sobre els milicians», hi afegeix. Muhammad al-Iaruixa va tenir el mateix reflex, però un familiar a Líbia li va confirmar que, efectivament, les autoritats del país havien anunciat la gratuïtat de les trucades a Gaza per potenciar-hi les mostres de solidaritat. Les paraules d'ànim no eviten, però, que molts habitants de Gaza estiguin tips de la situació i se sentin desemparats, després de més de tres setmanes sense aigua ni electricitat i amb els bombardejos i els intercanvis de foc com els únics sons de fons.
«Prou! –protesta Salma Abu Hein, una adolescent de quinze anys–. Vint dies de guerra crec que ja és més que suficient. Estem tancats a casa i l'exèrcit israelià bombardeja cada lloc i cada casa.» La jove expressa un sentiment generalitzat a Gaza: l'obsessió per posar fi a aquest malson quotidià i tornar als carrers, comerços, escoles i negocis. «Ningú escolta les nostres crides ni els nostres crits. Ningú vol ajudar-nos en aquesta tràgica situació. Tinc por de morir en qualsevol moment, sobretot quan sento les explosions i els bombardejos», sentencia impotent.
