Enmig de la situació d'agonia generalitzada que afecta tots o gairebé tots els departaments de la Generalitat, s'obre una petita escletxa d'esperança en un futur sobirà cada vegada que es concreta algun objectiu estratègic de la política exterior del govern de Catalunya. Aquesta setmana, segons sembla, s'obrirà la delegació de la Generalitat als Estats Units d'Amèrica, que s'afegirà a les ja existents a Alemanya, França i el Regne Unit. En llenguatge col·loquial, d'aquestes delegacions se'n diu ambaixades , un nom que oficialment no els correspon però que ens aproxima a la manera com caldria dir-ne si el país fos un estat. Si és veritat que el nom fa la cosa, cada cop que algú fa servir el nom ambaixades per referir-se a les delegacions contribueix a la normalitat nacional futura i a hores d'ara encara per decidir. També és veritat, si el nom fa la cosa, que els partidaris de la dependència s'afanyaran a prohibir l'ús eufemístic del mot ambaixada , no fos cas que endurís la crosta, i s'esforçaran a divulgar el succedani oficial delegació. Independentment de la bona feina que representa per a la projecció internacional de Catalunya l'obertura d'ambaixades, i també del gest que ha significat la proposta d'una viceconselleria d'Afers Estrangers, cal no oblidar que l'objectiu nacional correcte seria la creació d'una autèntica conselleria d'Afers Estrangers, amb una dotació pressupostària i un marc competencial comparables als que tenen els estats per aquesta matèria. Òbviament, hi ha la paret de la Constitució Espanyola i la cotilla de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que jurídicament unes vegades i políticament les altres condicionen la política exterior de la Generalitat. Però en temps de mundialització, el sentit comú ens avala per forçar la legalitat en matèria d'internacionalització de Catalunya.
L'impuls de la política exterior catalana mai gaudirà de la col·laboració de l'Estat (com no es pot comptar amb la col·laboració de l'Estat en res que contribueixi a presentar els catalans com a catalans pel món), i, en canvi, generarà crítiques demagògiques (per exemple, sobre el cost econòmic que suposen les ambaixades). Per això és un departament governat per ERC (un partit independentista i un conseller, vicepresident del govern, també independentista) i no qualsevol altre el que s'encarrega d'impulsar la política exterior catalana. Malgrat les acusacions previsibles que es va massa enllà, caldria que els responsables de la política exterior catalana no afluixessin i es marquessin també com a objectius estratègics immediats la creació del cos diplomàtic (amb escola diplomàtica) i del cos de traductors i intèrprets jurats. Són elements indispensables perquè, a més d'obrir delegacions, consolidem estructures d'estat pròpies.
