dimecres, 14 de gener de 2009
> Les barques de «Can Juliola»
la galeria
JOAN DOMÈNECH I MONER.
L loret no ha sofert les destrosses dels altres pobles costaners. Les coses com siguin: els fonaments del passeig marítim van ser fets amb molta seriositat. Els passejos d'altres llocs han estat, sovint, una mena de maquillatge per enlluernar i prou. Paviments assentats a la sorra amb quatre pedretes de reforç. Paradoxalment, però, els lloretencs estem més consternats que ningú per la destrucció total de les dues barques de transport de passatgers de la família Juliola que, pensant que al port de Blanes estaven protegides, van trencar les amarres, van quedar a la deriva i van estavellar-se contra les roques, davant la impotència de tothom. Contemplar-ho en vídeo fa escruixir. Pot ser la ruïna del negoci. Les barques de Can Juliola no eren l'eina de treball d'una empresa qualsevol. Les famílies Agustí, Escrig i Utset són d'aquelles que senten Lloret. El dia de Santa Cristina, en l'època de més guanys, ho paralitzen tot per posar les embarcacions a disposició de la gent i portar-la, de franc, a la platja del santuari. Quan l'Ajuntament necessita passejar alguns visitants d'excepció, les barques estan a punt. Qualsevol lloretenc que vulgui pujar-hi en qualsevol moment, té el viatge de franc. Lloret hi està en deute i és trist que no sapiguem què fer per, a l'estil de la solidaritat que existia abans en el món del mar, emprendre alguna acció col·lectiva que els ajudi de manera material i moral. La festa major d'estiu sense la Joven María i la Joven Antonia no serà el mateix.
|
