dimecres, 14 de gener de 2009
> Els simpatitzants
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Cap al 1915, en aquest país hi va haver una aferrissada disputa entre francòfils i germanòfils. Els partidaris d'un o de l'altre dels dos bàndols combatents en la Primera Guerra Mundial discutien als diaris i de vegades es barallaven al carrer i tot. Ara, un fet i l'altre, s'està repetint amb motiu de la guerra entre israelians i palestins. Al segle XX, el fenomen es va anar reiterant, sempre amb matisos diferents. Aquella passió que enfrontava francòfils i germanòfils a la primeria del segle es va reproduir d'una manera força més complexa en la Segona Guerra Mundial. Aquí, tot just s'havia acabat la guerra de 1936-1939. El país estava abatut i adolorit. No hi havia ganes de debatre ni llibertat per fer-ho. Més aviat es preferia no pensar en la guerra, pretensió impossible. Es temia que la gran conflagració europea arribés a la Península ibèrica. Les potències de l'Eix Berlín-Roma havien ajudat decisivament Franco. El règim era oficialment partidari del feixisme. Però a partir de 1943 va començar a ser evident que la guerra la guanyarien els països democràtics. Tot va ser força més enrevessat que a la Primera Guerra Mundial. Franco va començar a fer la balança... Als anys seixanta, la guerra del Vietnam també va provocar grans discussions, enfrontaments amb la policia, etc. Va ser un punt crític en el panorama ideològic i polític d'aquells anys. Els guerrillers comunistes de Ho Chi Minh tenien tot el suport i la simpatia d'un ampli ventall del progressisme, des dels cristians renovadors als maoistes, incloent-hi hippies i pacifistes. Un fenomen molt propi d'aquells anys, amb totes les seves contradiccions. Aquests dies, la discussió forta és entre proisraelians i propalestins. Absurd debat en un conflicte que fa més de seixanta anys que dura i en què totes les parts han tingut temps suficient per posseir la raó i la culpa. És el que deia fa pocs dies aquest pensador emergent en el panorama intel·lectual català que es diu Pep Guardiola: «Tant és qui tingui la raó. Quan hi ha tant d'horror i tanta mort, tant és qui tingui la raó.»
|
)
