Sant Feliu de Guíxols ha estat i encara és un reducte inexpugnable de l'escena musical realment independent. Aquí van néixer l'Atzavara Club i el Sant Feliu Fest, noms que es poden citar arreu d'Europa i més enllà –evidentment, en determinats cercles–, amb gairebé la seguretat que seran com a mínim reconeguts i sovint admirats per la seva tasca de difusió, primer del hardcore, i després de tota aquella música honesta que circula pels seus propis canals, indiferent a l'èxit massiu. Independent, ni més ni menys. En aquest context, va néixer fa 14 anys un trio anomenat No More Lies. El seu guitarrista i cantant, Santi Garcia, va començar a indagar en les tècniques de gravació per enregistrar els grups que passaven pel seu programa a Ràdio Sant Feliu i, més tard, els discos de No More Lies, convertida ja en una banda fonamental del hardcore europeu. Aquesta va ser la prehistòria d'Ultramarinos Costa Brava, l'estudi de gravació que en Santi dirigeix a Sant Feliu i on s'han enregistrat ja més de 300 discos: molts de grups vinculats al segell barceloní BCore amb qui també tenien tractes No More Lies, ara en aturada tècnica voluntària, però també el penúltim àlbum de Sisa (El congrés dels solitaris, produït pel també guixolenc Xavi Lloses) o l'últim del músic nord-americà Jeremy Enigk, Vale oso (BCore / Cydonia). Enigk va ser en els anys noranta el cantant de Sunny Day Real Estate, una banda de Seattle fitxada per Sub Pop que va decidir deixar-ho córrer quan estava a punt de fer el gran salt sense xarxa –com Nirvana– a l'èxit massiu. A canvi, l'herència de SDRE ha estat àmplia, valuosa i de llarg recorregut: considerat un dels grups creadors de l'emo o emocore, el grup d'Enigk ha estat citat fins i tot per Radiohead com una de les seves influències ineludibles.

Jeremy Enigk va arribar a Sant Feliu només amb algunes idees i cançons esbossades amb piano i veu. Als Ultramarinos Costa Brava va estar treballant amb diversos músics catalans, com ara els germans Santi i Víctor Garcia –guitarra i bateria, també junts a Ghouls'n Ghosts), el baixista i productor Ricky Falkner (Sanpedro, Standstill, etc.) i el també guitarrista Ramón Rodríguez (Madee, The New Raemon). Al final, el procés de creació del disc –des de la composició de molts dels temes fins a la gravació i la postproducció– es va allargar set setmanes, sempre a Sant Feliu. Divendres vinent, Enigk presentarà el seu disc amb els mateixos músics a la sala Apolo de Barcelona, dins la festa del sisè aniversari de Cydonia, que inclourà també les actuacions de Madee i Sanpedro (20.30h, 12 euros), i l'endemà tindrà lloc la presentació de Vale oso a Madrid. Per a la primavera s'estudia la possibilitat d'una gira europea.

Per Ultramarinos Costa Brava han passat o passaran aviat grups tan diferents com ara els suïssos Favez, els bascos Delorean i els catalans Nueva Vulcano, The Unfinished Sympathy, Madee, Tokyo Sex Destruction, Bullitt i Les Philippes. Amb aquests últims Santi Garcia va tenir una de les seves millors experiències com a productor musical i, a canvi, el grup ha batejat el disc com Odisea ultramarina, tot un homenatge a un estudi de gravació que ha tingut diverses etapes evolutives –l'antic local de l'Atzavara a la Corxera de Sant Feliu, una antiga fàbrica de suro i fins i tot el menjador del restaurant Els Estanys, de Platja d'Aro, propietat dels pares d'en Santi i on ell mateix havia estat cuiner– fins arribar a les instal·lacions actuals, que sense ser les d'un estudi d'alta gamma, compleixen tècnicament i humanament les expectatives de la majoria de grups que passen per aquest racó sònic de la Costa Brava. «Aquí vénen grups de veritat, grups de furgoneta. Ara tothom pot fer música i tenir un Myspace, però de grups de veritat, n'hi ha pocs», diu Garcia.