Resulta curiós que un municipi com Santa Susanna, que en els últims vint anys s'ha reinventat com a població turística, demostri un interès tan gran pel seu passat pagès per inaugurar d'aquí a pocs mesos tot un museu dedicat a aquest noble ofici. Curiós, però no sorprenent, si es té en compte el bon olfacte en els negocis, especialment en el turístic, del qual el poble ha fet bandera i que va merèixer l'any 2003 una inversió de l'Estat de 2,1 milions d'euros. Actualment, aquest municipi de poc més de 3.000 habitants, aclofat entre poblacions veteranes en això de destinacions de vacances disposa del nombre de llits més gran de la zona. Catorze mil situats a peu de platja, en un espai fet a mida i que confia que això del sol i la platja continuï atraient visitants delerosos de bon temps. Doncs aquest poblet que beu del mar i de la muntanya se n'ha empescat de tots colors per fer-se un lloc en el competitiu món del turisme. Ha projectat grans hotels de cinc estrelles, un palau de congressos, una marina seca i, fins i tot, un centre ecumènic que ja va rebre la benedicció del bisbe de Girona durant l'acte de col·locació de la primera pedra. Tots ells grans projectes, idees amb molta incentiva... però de moment sense execució i tal com es planteja el futur més immediat de la construcció en aquest país, potser continuaran sent només projectes durant algun temps més.

Però aquest no és el cas del Museu de la Pagesia, un flamant equipament que veurà la llum i obrirà les portes com a molt tard el proper mes de març. L'espai s'ha concebut a mida de la masia que serà la seu, una casona coneguda com a Can Casas, situada a la zona interior i boscosa del municipi. L'objectiu del museu no és cap altre que mostrar com era la pagesia a les generacions actuals, i en especial a aquelles nascudes amb la Nintendo DS a les mans o l'Ipod a les orelles, que els únics pagesos que coneixen són els dels llibres. I encara gràcies. Aquest centre, doncs, es vol convertir «en un atractiu turístic i un element diversificador per al producte turístic de Santa Susanna i la Costa de Barcelona-Maresme, especialment pel turisme familiar, escolar i de gent gran». Però també hi ha un interès més prosaic: «Recuperar la història del nostre territori com a referència cultural i retre homenatge als orígens agrícoles de Santa Susanna.» I amb la vista posada en el passat i l'esperança en el futur, la lliçó d'història que es rebrà a Can Casas parteix d'un recorregut que s'inicia amb la construcció del paisatge i les edificacions pròpies de l'agricultura i arriba al futur del sector que demana una responsabilitat compartida perquè no decaigui i un compromís seriós amb la sostenibilitat del paisatge.

Durant el recorregut, però, haurem fet un tomb per la vida quotidiana dels pagesos, per la seva activitat marcada per les estacions de l'any i per l'evolució de l'agricultura, que també ha hagut de cedir als avenços tecnològics per poder optimitzar una feina cada cop més buida de mans. Estructurada en dues plantes, la imaginació i la recreació dels espais han estat aspectes cabdals per acabar d'adequar l'espai. I els autors esperen que també siguin els elements indispensables per atraure visitants. De moment, però, la inauguració del Museu de la Pagesia ja és una bona notícia per si sola i pel suport rebut per aquelles institucions, grups i administracions del sector és de llei donar-li la benvinguda. Un projecte basat en l'amor a la terra té molt guanyat, perquè com deia el cantant de Xàtiva «qui perd els orígens, perd la identitat».