Ibarretxe no serà jutjat per haver intentat buscar una solució al conflicte al País Basc a través del diàleg polític amb els portaveus de l'esquerra independentista basca, els quals tampoc seran jutjats per aquesta qüestió, ni dos dels dirigents del principal partit de l'oposició, els socialistes Patxi López i Rodolfo Ares. Tots ells, però, han hagut de complir el que se'n podria dir «pena de banc». I és que, tot i que no seran jutjats, sí que han hagut de seure al banc dels acusats, amb tot el que això representa. Queda per a l'hemeroteca la imatge d'un lehendakari assegut en aquest banc com un delinqüent més pel fet d'haver-se entrevistat i haver parlat en ple procés de pau amb els portaveus de la il·legalitzada Batasuna per sentència del Tribunal Surpem. El judici ha estat fruit de l'anomenada llei de partits, en aplicació de la qual Batasuna va ser declarada il·legal i es va suspendre tota la seva activitat. Però el judici anava molt més enllà del fet de si es va incomplir una sentència; es tractava de jutjar el diàleg polític. El lehendakari i els dos dirigents del PSE imputats que es van reunir amb els portaveus de Batasuna en ple procés de pau no tenien cap altre objectiu que buscar camins per a la pau. En haver-se arxivat el cas, la justícia ha evitat, almenys per ara, pronunciar-se sobre el diàleg polític. I això és motiu de preocupació, almenys pel lehendakari.

PER QUAN INTERESSI
En una compareixença davant la premsa al final del consell extraordinari que va celebrar el govern basc després que el president del tribunal anunciés la decisió de sobreseïment de la causa, el lehendakari va expressar la seva satisfacció per l'arxivament del cas, ja que, segons va dir, s'ha posat fi a una «desraó judicial i política», però no va poder amagar la preocupació pel fet que més endavant, quan políticament interessi, pugui reobrir-se la causa, en al·lusió als recursos que les acusacions populars del cas, exercides pel Foro de Ermua i Dignidad y Justicia, van dir que presentaran davant el Tribunal Suprem contra l'arxivament del procés.

LA «DOCTRINA BOTÍN»
Ibarretxe va deixar clar que la recerca de solucions del conflicte no ha d'estar subjecta a decisions judicials, i que el diàleg no només no ha de ser jutjat, sinó que és la solució al conflicte i el camí que ha de dur la pau al País Basc.

El tribunal, que va anunciar in voce l'arxivament del cas al principi de la segona sessió de la vista oral, va decidir el sobreseïment del procés penal basant-se en un tecnicisme jurídic, l'anomenada doctrina Botín, que assenyala que no es pot arribar a judici quan només exerceix l'acció penal l'acusació popular.

VOT DISCREPANT
En aquest cas, la fiscalia era contrària a la celebració del judici. La decisió del tribunal, però, no va ser unànime. Els magistrats Antón Subinas i Juan Carlos Benito Butrón van optar per pronunciar-se a favor de l'arxivament del cas, considerant que no hi ha acusació legítima per fer el judici oral, però el president, Manuel Díaz de Rábago, va emetre un vot particular. Díaz de Rábago considera que l'acusació popular està legitimada en aquest tipus de procediments per a l'exercici de l'acció penal, tot i que sigui l'única que l'insta.

EL «CAS ATUTXA»
De fet, aquest és l'argument que es va utilitzat per tirar endavant el judici pel cas Atutxa, i és el que també va esgrimir el Tribunal Suprem quan l'expresident del Parlament de Vitòria i els exparlamentaris bascos Gorka Knörr, d'EA, i Kontxi Bilbao, d'IU-EB, van recórrer contra la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB). En aquest cas, se'ls va condemnar també per no haver dissolt el grup parlamentari de l'esquerra independentista basca, incomplint la sentència de l'alt tribunal espanyol, que el declarava fora de la llei. Aquest cas, com el d'Ibarretxe, també tenia com a rerefons la polèmica llei de partits. Mentre que el lehendakari manifestava la seva preocupació pel sobreseïment del cas sense que el tribunal s'hagués pronunciat sobre el diàleg polític, el dirigent i candidat a lehendakari del PSE, Patxi López, afirmava que amb aquesta decisió el tribunal els donava la raó, ja que no es pot judicialitzar la vida política.

OTEGI I EL POBLE PALESTÍ
Per la seva banda, el portaveu de l'esquerra independentista basca, Arnaldo Otegi, que duia una mocador palestí en solidaritat amb Palestina, va assegurar que aquest judici era un intent per part de sectors molt determinats de donar per tancada la via del diàleg com a via de solució del problema polític que hi ha al País Basc. A més, va advertir que hi ha un intent de jutjar no només els processos de negociació passats, sinó de posar obstacles als processos que sense cap mena de dubte hi haurà en el futur.