E l tribunal encarregat de jutjar el lehendakari, Juan José Ibarretxe, els dirigents socialistes Patxi López i Rodolfo Ares, i cinc portaveus de l'esquerra independentista basca, entre ells, Arnaldo Otegi, va decidir ahir arxivar la causa per falta d'una acusació legítima. No podia ser de cap altra manera. El suposat delicte era motivat pel fet que els encausats havien mantingut una reunió política la finalitat de la qual era cercar una solució pacífica al conflicte al País Basc. Per aquest motiu, si bé cal celebrar que s'hagi arxivat el cas, diu molt poc a favor de la justícia, que no ho ha fet al·legant que es tractava d'un judici polític o perquè tot plegat era una autèntica bajanada. El tribunal ha adoptat l'anomenada doctrina Botín –que al seu dia es va aplicar al president del Banc Santander–, segons la qual no hi ha cas si l'acusació particular o el ministeri fiscal no exerceixen l'acció penal, perquè no es pot obrir un judici oral només amb les acusacions populars, que en aquest cas exercien el Foro de Ermua i Dignidad y Justicia.

La utilització del poder judicial per resoldre diferències polítiques fa un mal favor a la democràcia. La justícia hauria d'establir mecanismes democràtics per no contaminar-se de la política, i evitar situacions com la que s'ha produït, en què s'intentava criminalitzar la via legítima dels càrrecs electes de posar fi a la violència d'ETA amb el diàleg. Caldrà veure ara si el Tribunal Suprem està a l'altura i rebutja el recurs que presentarà l'acusació popular per tal de reobrir el cas. En el rerefons de tot plegat hi ha la llei de partits, i amb aquesta, un alt grau de responsabilitat dels polítics, tant del PSOE com del PP, que van impulsar aquesta norma i que no semblen disposats a reconèixer que es van equivocar. Mentre aquesta llei, que pretén castigar unes idees concretes, continuï en vigor, el camí de la pacificació al País Basc serà molt difícil, per no dir impossible.