Després de molts mesos ens han arribat les pluges amb una certa abundància a l'Alt Empordà. Això ens ha d'alegrar, però com que la felicitat mai és completa han vingut acompanyades d'una llevantada que ha fet molt mal a diversos municipis i s'ha cobrat una víctima mortal; i aquesta és la mala notícia.

Avui, però, el que vull fer és una reflexió sobre el problema de l'aigua a la nostra comarca ja que encara que la situació hagi perdut gravetat per les pluges en qüestió no hem d'abaixar la guàrdia; seria un greu error.

No sóc, ni de bon tros, una experta en climatologia, però procuro estar mínimament informada d'aquells temes que tenen un ampli abast social i, per això, he llegit sobre el canvi climàtic, perquè em preocupa.

Sovint en el nostre llenguatge col·loquial barregem climatologia i temps com si fossin sinònims i això porta a expressions que segurament tots hem sentit alguna vegada, com ara: «parlen de l'escalfament del planeta i aquest hivern ha fet més fred que durant molts altres hiverns» o «abans això també passava i ningú no parlava del canvi climàtic».

No ens equivoquem; la climatologia és una ciència que es defineix com la mitjana del temps en un període llarg i que el temps canviï és una constant de la naturalesa que pot canviar diverses vegades en un dia. I vet aquí que les darreres pluges han fet augmentar un 16% el volum d'aigua emmagatzemat a l'embassament de Boadella, bona notícia. Però encara falten més de 8 hm³ per arribar a la capacitat mitjana dels darrers 10 anys. Perquè ens entenguem, aquesta diferència equival a tota l'aigua que consumim els 100.000 ciutadans que ens abastim de la conca de la Muga durant tot un any!

No pretenc, per raons òbvies, fer un petit assaig del canvi climàtic però sí que hem de ser conscients que la utilització massiva d'elements d'energia procedent de combustibles fòssils, carbó i, sobretot, petroli, està alliberant gasos que van accentuant «efecte hivernacle» i haurem de moderar-nos per reduir els efectes perniciosos que aquest efecte comporta.

Assumim, doncs, que hem de millorar els nostres hàbits i entenc que fer-ho no és gens fàcil però cal que ens confabulem per fer-ho. Des de la classe política hem de liderar, amb seny i d'una manera molt entenedora, aquesta nova manera col·lectiva i més sostenible de fer les coses.

Treballar plegats Torno a l'inici. Que ara tinguem una mica més d'aigua ens ha de motivar per portar a terme totes aquelles mesures que hem anant preveient per evitar problemes més grans en el cas que ens en falti. I ho podrem fer amb una mica menys de pressió i, per tant, millor.

Com a alcaldessa de Roses estic molt satisfeta de les mesures que hem portat a terme aquest estiu per pal·liar la forta sequera que hem viscut i sobretot de l'actitud dels ciutadans de Roses. També crec que ha estat molt encertat crear una comissió no només de seguiment sinó de solucions i estudis sobre la sequera a l'Alt Empordà, una comissió formada per representants de l'ACA, del Consorci de la Costa Brava i del Consell Comarcal.

Sóc de les que pensen i defensen que treballar plegats és la manera més eficaç d'assolir un objectiu comú. Cal, per tant, anar cercant mesures eficaces per fer de les nostres viles i pobles espais més sostenibles. Hem d'actuar, el camí és llarg i si som capaços d'accelerar la marxa, millor per tots.