El Nadal és polièdric. Els missatges associats als dies que conformen el temps de Nadal i de l'Epifania són múltiples i van des dels més bíblics i tradicionals fins als més contemporanis i inversemblants. L'exposició Poliorames , que es pot veure al primer pis del Museu Comarcal de la Garrotxa en el marc de la Mostra de Pessebres d'Olot, en presenta quatre que se situen en aquesta última banda i que s'emmarquen en una visió interdisciplinària i crítica –en el sentit més ampli del terme– del Nadal. De fet, el títol de l'exposició, que està comissariada per David Santaeulària, ja ho diu tot. Poliorames .

Per començar, el creador Dani Lagarto Fernández segueix l'estela del burro català i mostra el procés de creació de tot un marxandatge a l'entorn de la figura pessebrística del caganer. El resultat final es pot veure òbviament a l'exposició, però també més endavant en diversos punts comercials de la ciutat d'Olot. El caganer està entès en aquest cas com un element de reivindicació i d'identitat. Lagarto Fernández reflexiona, doncs, a l'entorn de la comercialització del Nadal, la tossuderia de la tradició en l'entorn globalitzat, etc.

A pocs metres, l'artista Marian Vayreda ha volgut jugar amb la dualitat entre la infantilització del Nadal i una transfiguració kitsch d'aquest. Ho ha fet omplint una mena de caixa amb miralls a totes bandes amb els típics records turístics semiesfèrics que quan es mouen es cobreixen d'una nevada. En aquest cas, els records contenen objectes de Nadal.

Un altre creador, Manel Quintana, per la seva banda, ha optat pel format audiovisual per presentar situacions associades al Nadal que no són les més típiques, però no per això no deixen de ser properes. Es tracta, per exemple, dels abusos de menjar i beure, els missatges religiosos amb doble intenció i tot un seguit de situacions poc oficials del Nadal que tenen per objectiu fer reflexionar els visitants de la mostra sobre les pulsions humanes en relació amb l'època.

I, segurament, la proposta més contundent és la de Kenneth Russo i una vintena d'alumnes de la Universitat de Girona. Aquest grup ha introduït el pessebre a la plataforma virtual Second Life. Hi ha hagut un treball previ dels alumnes que ha consistit a dotar d'una personalitat pròpia els personatges més tradicionals del pessebre. El caganer és el que fa el recorregut inicial de presentació i, a partir d'aquí, els personatges van prenent formes inhabituals i actuen amb una desinhibició impròpia respecte de la que se'ls associa per tradició. La modificació és diària. El resultat, sorprenent.

Propostes, doncs, d'un altre Nadal. D'un Nadal de moltes cares, que aporten a la Mostra de Pessebres d'Olot un altre costat del poliedre de la creació pessebrística. El resultat del més tradicional es pot veure a Sant Esteve, a Sant Francesc, a la Moixina, als Desemparats i, entres altres llocs, a l'ermita de Sant Ferriol. El més avantguardista, a part de les quatre propostes del museu, el del claustre del Carme i el Col·legi d'Arquitectes.