El treball de la UdG també posa en relleu que les millores successives que s'han fet a la incineradora en les últimes dècades han reduït fins a un 85% les partícules en suspensió, un 91% el clorur d'hidrogen, un 51% el diòxid de nitrogen i un 35% el monòxid de carboni, i s'ha disminuït un 40% l'emissió del diòxid de sofre. Totes aquestes millores s'han anat introduint per adequar-se a normatives europees.

La proliferació de vents procedents del sud és la principal explicació que la muntanya de Montagut sigui l'indret on va a parar més contaminació procedent de la incineradora. La vall per on passa la carretera de Banyoles, entre les muntanyes de Montagut i Montaspre, genera un efecte de canal i afavoreix que les partícules es dipositin a la zona on hi ha la urbanització del Golf Girona, ja que topen amb la muntanya i això fa que no es puguin dispersar més enllà.

Per a l'estudi que s'ha fet des del Departament de Ciències Ambientals de la UdG s'ha emprat un simulador de dispersió contaminant molt utilitzat al Canadà i als Estats Units. L'estudi certifica que un altre dels punts on es detecta una concentració més elevada d'immissió és el vessant dret de la vall, just on hi ha la pedrera de Masoliver, un punt situat a gairebé dos quilòmetres de la incineradora. No deixa de sorprendre que el model de l'estudi corrobori que la zona propera a la incineradora registra baixos nivells de partícules contaminants, per sota dels que s'han localitzat a la zones de Montagut i Montaspre.

Els autors, Marc Serra i Xavier Ubach, donen consells per al futur de la incineradora, que ara funciona a un 70% de la capacitat per tractar les 29.000 tones que es van generar.

L'estudi recomana canviar el tipus de forn, per convertir-lo en un forn caldera, un fet que permetria augmentar la capacitat de tractament de la planta i triplicar o quadruplicar la generació d'energia elèctrica.