Els problemes del medi ambient són d'absoluta actualitat, i tots podem fer alguna cosa per contribuir a pal·liar-los. De fet, el que necessitem per viure prové de la naturalesa, començant pels aliments, i si la contaminem acabem contaminant el que mengem. Hem d'explotar raonablement el medi per viure, però no ens hem d'excedir fins a l'extrem de comprometre el seu equilibri. No faré servir el terme sostenibilitat perquè ha estat tan maltractat per alguns ecologistes de via estreta que ara ja només serveix perquè a Polònia en facin broma. La frase que agradava a Vettorazzi «no conec cap problema causat per la tecnologia que la tecnologia no pugui solucionar» és potser massa optimista i cal que sempre, a gran i petita escala, tots ens plantegem l'impacte ambiental del que fem i del que consumim.

En aquestes qüestions les autoritats polítiques tenen les seves responsabilitats, però tots i cadascun de nosaltres també. Darrerament ha estat objecte de debat una forma escandalosament irracional de malbaratament de recursos: l'abús de bosses, de plàstic o d'altres materials. No costa gaire adonar-se que quan anem al supermercat i agafem un grapat de bosses per posar-hi el que hem comprat, el que estem fent és malbaratar recursos. A més, molta gent reparteix les coses en diverses bosses sense omplir-les del tot. Em temo que, un cop buidades, moltes d'aquestes bosses van a les escombraries. Sembla que només se'n torna a utilitzar una de cada deu. Ara ens diuen que hi ha «bosses ecològiques». És evident que és un mal menor, però les úniques bosses, i tantes altres coses, veritablement ecològiques són les que ja no es produeixen. Fabricar-les vol dir gastar matèries primeres i energia, i quan les llencem incrementem els residus que cal tractar, reciclar, incinerar o esperar que es degradin. Encara que avui alguns plàstics són degradables, no ho són tots. Si les incineradores fan bé la feina no contaminen, però gasten energia, que ens estalviaríem si reduíssim el que han de tractar. Sembla que el proper Pla Nacional Integral de Residus del govern de l'Estat obligarà a disminuir un 50 per cent les bosses de plàstic d'un sol ús i que es prohibiran les que no siguin biodegradables. Cal fer totes dues coses.

La preocupació no és nova. El diari El Punt de l'11 de novembre del 2007 ens informava d'una prova pilot que es feia a Terrassa gràcies a la qual l'ús de bosses de plàstic a les fleques es va reduir notablement. Aquesta acció va estar organitzada per l'Agència de Residus de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament i el Gremi de Flequers i Pastissers. Això va ser possible perquè es va fer una campanya d'informació i es van lliurar bosses de roba a tots els habitatges de la ciutat. A Badalona, fa uns mesos, l'Ajuntament va promocionar bosses de fècula de patata, més adients que les de plàstic, que semblen tenir un gran futur.

Altres llocs d'Europa han prohibit als comerços que donin bosses de plàstic sense cobrar-les (encara que, de fet, ja les pagàvem per via indirecta). Em sembla trist que s'hagi d'arribar a mesures d'aquest tipus i que la gent no s'adoni, abans que li rasquin la butxaca, que malbaratar bosses és un disbarat econòmic i ecològic, però benvinguda sigui la mesura si no hi ha més remei.

Cal dir que hi ha persones que van a comprar amb la seva bossa o el seu carro, però hauríem de fer-ho tots. Així no farien falta tantes bosses, més o menys maques, on ens posen aliments, una peça de roba o un objecte de regal, d'altra banda ja embolicats, sobretot aquests dies de festes. No es podrien fer uns embolcalls més senzills i, per tant, més respectuosos amb el medi? No tothom ho té fàcil. Francesc Marc Álvaro deia, i no li falta també raó, que el temps del cabàs i la coixinera ha desaparegut, sobretot per als que han de fer la compra a corre-cuita esgarrapant mitja hora abans o després de la feina i lluny de casa. Però penso que es pot portar el cabàs al cotxe o aprofitar les bosses de plàstic, que ben plegades caben gairebé a la butxaca o a la cartera. El tema no és banal i és fàcil fer-ho bé.

Tot i que és un tema més complex que el de les bosses, als Estats Units, des de ja fa un temps, hi ha una campanya molt intensa en favor del consum d'aigua de l'aixeta en lloc de l'envasada en base a les despeses ecològiques que pressuposen els envasos. Si compréssim més aliments a granel n'estalviaríem molts. És clar que llavors els que volen que les etiquetes dels aliments siguin petits tractats de literatura no sabrien què fer. Que quedi clar que els envasos dels aliments i les bosses fan tot un servei, però podem no gastar-ne tants.

Una vella i coneguda màxima sobre el respecte al medi ambient diu que cal pensar globalment però actuar localment. Comencem, doncs, per casa nostra. Estalviar bosses o ampolles és més eficaç que fer grans declaracions i manifestacions. Podem fer-ho, perquè tots tenim una bossa a casa, i demostrar que som ciutadans responsables, no pidolaires que només ens belluguem si ens cobren la bossa o ens la regalen.

Per cert que l'administració catalana semblava que volia abordar aquest problema però ho ha ajornat. No deixa de ser curiós que un govern amb una gran imaginació per fer la guitza als que porten cotxe o que s'atreveix a dir als pares (i mares, que ningú em tracti de políticament incorrecte) el que han de fer amb els fills adoptats, no tingui tanta pressa amb una acció que és fàcil i d'evident utilitat.