dijous, 8 de gener de 2009
> Uns Reis de T.A.
la galeria
RAMON SARGATAL.
En la columna de diumenge en Miquel Berga definia de manera esplèndida la nit de Reis com «un acte d'al·lucinació col·lectiva en benefici dels nens». Molt bé, però si hem de ficar-nos en territori lisèrgic, no em negaran que no és pas el mateix viatjar a sota el mar en companyia del sergent Peeper i la seva banda de cors solitaris, o al Woodstoock del Jimmy Hendrix tocant la guitarra amb les dents, que a una discoteca qualsevol d'aquestes on quatre tarambanes passats de voltes s'esventren els uns als altres. L'any 1991 els Manaies de Girona van provocar una al·lucinació d'altíssima qualitat durant la cavalcada. Els Reis a cavall i no en aquestes carrosses de peplum de Cinecittà; llepolies encarregades expressament i en la seva justa mesura; un campament acollidor i amb un tracte personalitzat per a cada nen; una suma de detalls insignificants que elevaven el to poètic en el concepte però també en la versificació... Tot invitava a fer un viatge extàtic a una dimensió desconeguda i no pas en low cost precisament. Uns manaies nostàlgics i amb bon gust m'asseguren que, amb el temps, en Xicu Masó i en Julià Colomer haurien aconseguit fer de la cavalcada de Girona un acte únic al país, amb una posada en escena i una dramatització pròpies d'una ciutat que es vol de Temporada Alta. Però l'alcalde va fer figa davant les queixes d'una massa que volia més caramels, més llum, més xivarri... Més esperit discotequer, en definitiva.
|
