Amb el centre comercial Eroski tancat, la festa es va fer a les portes del centre comercial. Els afortunats van anar apareixent a poc a poc i es van confondre amb l'expectació dels mitjans de comunicació. El cava es va barrejar amb les abraçades i els càntics. El 28920 es va vendre «dècim a dècim», va indicar la propietària da La Bona Sort. De fet, es tractava d'un número abonat que molts clients d'aquest establiment compraven cada setmana. «Ja toca que toqui, ens deien», va assenyalar Pietat Antequera. Un d'aquests clients habituals és Adolfo Leiva, veí de la Grípia, que va comprar cinc sèries del número premiat, que va repartir entre la família i la seva empresa Leiva Metallista. «M'ha tocat per pesat, tenia moltes esperances», va afirmar convençut. Cobrir els deutes de l'empresa serà la seva prioritat amb els diners de la grossa de Reis.

Un altre comprador constant és Juan López, que tenia cinc números guanyadors i es va endur 1 milió d'euros. «Em compraré una casa i un cotxe nou potent», va avançar. Ara té un cotxe i viu en un pis antic a Ca n'Anglada. Aquest treballador de la construcció, de 59 anys, ja pensa a jubilar-se. «Em feia falta, la veritat és que sóc pobre», va reconèixer.

Per tenir més possibilitats de guanyar la grossa de Reis, però, molts dels compradors van recórrer a un truc: demanaven a l'altra propietària de l'administració, Júlia Antequera, que està embarassada, que es fregués les butlletes per la panxa. Així, en Diego, que naixerà d'aquí a tres setmanes, haurà portat la sort a molts dels premiats. Les dues germanes no paraven d'obrir ampolles de cava i fer-se fotos amb la butlleta premiada.

Gairebé tot el número es va vendre a l'administració. Tan sols el propietari d'una botiga de queviures de Badalona va comprar el número per fer participacions i repartir-les entre els seus clients. La grossa de Reis no tocava a Catalunya des del 2005, quan l'única administració de Sant Pol de Mar va repartir els 57,6 milions del primer premi, el 56139.

«NO VAIG A TREBALLAR»
En Juan Carlos, un treballador de la construcció, de 36 anys i veí de Vilardell, va ser el més exaltat i cridaner dels premiats que hi havia ahir a l'Eroski. Amb el telèfon mòbil va mostrar a tots els presents una fotografia de la seva butlleta premiada. Els 200.000 euros que va guanyar li serviran per fer oblidar la crisi «un parell de dies». Si més no, va assenyalar que ja havia trucat al seu cap. «Ja li he dit que demà no vaig a treballar», va assegurar.

En Francisco, en Raül i en David també estaven eufòrics. Havien comprat entre tots tres dos dècims la setmana passada. «Taparem un foradet i farem una festassa aquesta nit», van amenaçar. La història d'en David, de 23 anys, que treballa de comercial i és veí de Sabadell, és curiosa. Va veure com la grossa de Nadal havia tocat just al costat de casa, al barri de Can Rull, però ell no en tenia cap butlleta. Va provar sort a Terrassa. «Em va agradar el número i el vaig triar», va relatar el jove, que estava estorat. «He plorat com mai», va admetre.

Àngel Gil, veí jubilat de Torre-sana, feia ahir 74 anys i el seu regal van ser 400.000 euros gràcies als dos dècims que duia del número afortunat. Al migdia van començar a aparèixer els comercials de les entitats financeres per repartir les targetes entre els premiats.