| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dimecres, 7 de gener de 2009
>

Plaça Central: any nou, vell debat

Tot i els compromisos municipals amb els veïns, es preveu un debat sense debat

a quatre mans

JAUME OLIVERAS I COSTA.

Una setmana abans de Nadal, amb una convocatòria contra rellotge, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a petició de l'Ajuntament badaloní, convocà als associats a escoltar la presentació del concurs d'idees per la definició i urbanització de la futura plaça Central. Les telefonades aconsellant la presència a l'acte aconseguiren agrupar un centenar de professionals, tots ells disposats a escoltar les propostes de Jaume Tomàs i Josep Maria Massot referents al gran espai ciutadà.

Els responsables de l'Àmbit del Territori feren la seva feina, entre política i tècnica, i s'entestaren en animar a la concurrència a participar en un concurs que prometia 60.000 euros al més eixerit i 30.000 euros a cadascun dels quatre següents finalistes. Tot per donar idees del que es podia fer a la parcel·la més gran a urbanitzar en l'entramat urbà i suggerir usos per als 30.000 m² edificables com a equipament, amb un treball que calia presentar abans del 15 de gener (la propera setmana). Entre cava i torrons era necessari esprémer el cervell per proposar sortides a una qüestió que els mateixos tècnics municipals no saben com desenvolupar.

La trobada fou una marató d'ambigüitats més o menys mal administrades per un polític vestit de tècnic (Tomàs) i un tècnic amb ínfules de polític (Massot), en què el primer parlava de la necessitat d'un debat municipal complementari i el segon encoratjava a tirar pel dret segons la imaginació dels arquitectes. Amb tot, els professionals presents a la reunió no es trobaren còmodes en el terreny de joc marcat i fins arribaren a pensar que se'ls convocava per escoltar una pluja d'idees a baix preu, sense garanties d'un encàrrec posterior ni d'un reconeixement de la seva feina.

Després d'anys i panys de pràctica de la vella dita monàrquica de tot per al poble però sense el poble, l'actual equip de govern municipal semblava obert a fer projectes més participatius, sobretot en l'àmbit del territori, i en les hemeroteques no cal consultar gaire enrere per trobar declaracions de l'alcalde, Jordi Serra, o del seu home fort, Jaume Tomàs, adquirint compromisos de consulta a les associacions del territori abans de decidir qualsevol planejament. Encara més, fou aprovada per acord plenari la presència de representants veïnals al jurat que ha d'avaluar els projectes de desenvolupament de la plaça Central. Però Tomàs i Massot, amb aquiescència de l'alcalde, van fent la seva, al mateix temps que anuncien que la urbanització de la plaça s'iniciarà abans de l'estiu.

Tot fa témer que el que hauria de ser el gran projecte urbanístic de la primera meitat del segle XXI esdevingui un fiasco i que les paraules de Jaume Tomàs demanant «una plaça amable, simpàtica i que la ciutat es faci seva» siguin pura fal·làcia. Novament, el tot per al poble però sense el poble imposarà el criteri del no-res i el debat sense debat farà callar les veus de la prudència. I trenta mil metres quadrats d'equipament aniran esperant que en la foscor d'un despatx municipal algú decideixi alguna cosa. El moviment associatiu ja està prou debilitat per veure's condemnat a exercir de convidat de pedra o de titella en mans del governant de torn.

El debat sobre la plaça Central és prou vell i en el seu trajecte s'ha cobrat un bon grapat de víctimes, tant en el camp polític com en el moviment social. Els enfrontaments entre partits polítics han estat sonats i fins i tot de famílies diverses dins les mateixes formacions polítiques. De retruc, les dues associacions de veïns de la zona han pagat el preu de la desestabilització interna i del qüestionament dels seus presidents, un dimitit i l'altre complint els darrers dies de mandat, mentre comissions d'afectats i una pretesa associació veïnal amb dret a cuixa van atiant les brases d'interessos inconfessables. Per acabar d'enredar la troca, el llarg període de gestació ha canviat la disposició de constructors i promotors immobiliaris, ara immersos en la crisi del segle. La veritat, de tot això n'esperàvem una altra cosa.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.