Un d'aquests dies de festa que en portava més al cap que als peus vaig anar amb els meus amics a un bar de nit a acabar de fer malbé les poques neurones que ens quedaven. Llavors, al cap d'un parell de dies, em vaig trobar un conegut pel carrer que em va dir: «Ei, ja t'he vist al Facebook com feies el cràpula l'altre dia.» I és que resulta que els del bar en qüestió tenen un compte al Facebook on pengen fotos dels clients i aquella nit m'havien fet una foto ben abraçat a un amic mentre fèiem gestos eufòrics, en una d'aquelles situacions que són tan divertides quan es viuen com ridícules quan es recorden.

La pregunta, és clar, és: per què als del bar se'ls acut de penjar fotos dels seus clients al Facebook? Si ho fan, no és pas, evidentment, per posar en ridícul la seva clientela. Més aviat el que aconsegueixen és fer una mica de promoció gratuïta i alhora definir el tipus de clients que volen, ja que és clar que seleccionen fotos d'uns determinats tipus de gent però no pas d'altres. Això als clients ja els va bé, ja que, a canvi de proporcionar la seva imatge, poden tenir la sensació que formen part d'un grup de festa més o menys unit i, per altra banda, també poden gaudir de la fama de l'era d'internet, una fama que ja no és la dels quinze minuts de l'era de la televisió, sinó que és tan perpètua com qualsevol pàgina de la xarxa i alhora tan fugaç com qualsevol clic a la rateta de l'ordinador.