L' àliga imperial ibèrica, un dels símbols de la fauna hispànica, ha estat molts anys en perill d'extinció. La implicació de les administracions i de grups d'ornitòlegs ha permès capgirar la situació. Tant cert és, que a hores d'ara s'ha constatat un augment en la població d'aquestes aus. Just al contrari ha passat al parc nacional de Niokolo-Koba, al sud-est del Senegal, que ha perdut el 90% de la fauna (elefants, búfals, antílops, ximpanzés, nyus...). I de lleons i lleopards, ja fa uns lustres que no se n'hi veuen. El periodista Manuel Ansede apunta, a partir d'un cens de fauna salvatge del 2006, que aquesta reserva és un bosc buit: «La Fundació de Parcs Africans va trobar 44 zones de Niokolo-Koba en els quals s'instal·laven els caçadors furtius.» (Público, 22-12-08).

Si es destinen els mitjans adequats en favor de la conservació dels animals amb risc de desaparèixer, hi ha possibilitats de reflotar el seu esdevenidor. Si no hi ha cap control, és més que possible que s'imposi la llei del més fort. És llavors quan tothom hi surt perdent, i fins i tot arriba un moment que els furtius queden desenfeinats. I és que Niokolo-Koba ha perdut gran part de la seva identitat, sense els centenars d'elefants i altres ungulats de la sabana que havia tingut abans dels anys 90, amb la qual cosa l'interès turístic de fa unes dècades hi ha minvat espectacularment.

Acceptar la llei de la selva és als antípodes d'aquells que tenen consciència ecològica, que són els que han contribuït a salvaguardar l'àliga imperial. En l'àmbit ecològic, l'ecolingüisme és una nova consciència arran de les nombroses llengües que corren el perill d'extingir-se. I és que per aconseguir-ho també és precís destinar-hi esforços, pel cap baix els mateixos que s'inverteixen en fauna, atès que és un fenomen humà. Així doncs, les universitats catalanes s'han proposat difondre comportaments lingüístics en bé de la diversitat. Amb continguts elaborats pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), s'ha editat el decàleg Sigues lingüísticament sostenible (http://www3.udg.edu/sling/promocio/linguisticamentsostenible.pdf). Es tracta d'un clam pel respecte a totes les llengües, siguin molt o poc esteses, i els seus parlants: «Quan dius que una llengua no t'agrada, o que no és útil o important, sense adonar-te'n apliques aquests prejudicis a les persones que la parlen.» L'exemple dels ornitòlegs Tenir consciència, però, sovint és dolorós. Altrament, no hauríem citat el parc senegalès com a exemple del que no ha de ser. Amb tot, es tracta de saber transformar el dolor en gestos creatius. Precisament perquè hi ha coses per les quals val la pena lluitar, tenir consciència implica passar a l'acció: travessar el llindar de la por, prescindir de la comoditat en què estem instal·lats. Per tant, la intensitat del dolor, del dolor de pertinença, sovint ens deslliga d'allò políticament correcte. I fins i tot ens convida a transgredir, tal com han fet darrerament bona part del col·lectiu d'ornitòlegs catalans: «S'han atipat d'haver d'anellar els ocells amb l'etiqueta reglamentària que posa «España» i, farts d'esperar que algú escolti les seves reivindicacions, han tirat pel dret, han creat una associació nova i han començat a fer els anellaments amb l'etiqueta «Catalunya»» (El Punt, 10-12-08).