Després d'un segle XX en què hi ha hagut tantes guerres i genocidis, sembla que els homes encara no hem après la lliçó: gran purga a la Unió Soviètica sota Stalin; Holocaust dut a terme pels nazis contra jueus, gitanos i cristians; revolució cultural a la Xina, on van morir milions de persones per la dura repressió i la fam a conseqüència de les polítiques estatals; el genocidi de Ruanda i el genocidi de Bòsnia. Què més ha de passar?

Tot plegat, molt recent, però la velocitat que imposen els mitjans de comunicació no ens deixen aturar-nos a reflexionar. Ara, l'actitud prepotent d'Israel. Una guerra que no sembla que busqui la pau i la llibertat de cap poble, sinó l'extermini de l'altre. Però no ens equivoquem. Darrere de Hamas (i la seva inferioritat potencial) hi ha un grup terrorista, i es vol posar dins del mateix sac tot el poble palestí i, de retruc, tot el món àrab. Ni tots els àrabs són fonamentalistes islàmics, ni tots els palestins que viuen a Palestina i Israel són de Hamas.

És més, molts palestins són cristians. I us puc ben assegurar que cap d'ells no està a favor de la violència de cap dels dos bàndols. No participaré en cap de les manifestacions i concentracions en contra d'Israel i a favor de Hamas. Si ho faig, serà a favor de la pau i la bona entesa i el respecte entre tots els pobles del món.

Aquests dies em torno a posar el mocador palestí que vaig comprar a Jerusalem; si algú em pregunta per què el duc, li diré: «Israel, no; però Hamas, tampoc. Sí a la pau i l'amor entre tots els homes i dones de bona voluntat.»