diumenge, 4 de gener de 2009
> Al·lucinacions
la columna
MIQUEL BERGA.
Aquest país –i no em refereixo ara al meu poble i els seus voltants sinó a la cosa que es coneix com Espanya– genera un esdeveniment únic al món cada nit de Reis. Demà al vespre una colossal manifestació omplirà els carrers de pobles i ciutats en un acte d'al·lucinació col·lectiva al servei de la santa infància. Una autèntica performance de dimensions espectaculars en què participa, d'una o altra manera, la ciutadania en ple. El ritual escenifica el secret més ben guardat de l'Estat espanyol i aconsegueix l'adhesió general: regidors enfrontats a la sala de plens es disfressen del que calgui per participar junts a la mateixa comitiva, veïns que es miren de reüll a l'escala es troben cantant cançonetes innocents a la mateixa vorera, republicans de tota la vida són capaços de manifestar reverència i entusiasme davant l'aparició de tres pomposos monarques. La situació és tan extraordinària que els informatius de les teles, públiques o privades, retransmeten en directe la desfilada i mantenen puntualment informada la població sobre l'arribada –sigui per terra, mar o aire– de les tres majestats orientals. És veritat que la història del país en qüestió ha generat episodis suficients per pensar que es tracta d'un lloc habitat per cafres, caníbals o carcamals, però és de justícia admetre que la jugada que es prepara per demà a la nit és realment admirable i convida a l'optimisme. Un país capaç d'una mobilització general d'aquestes dimensions ha de tenir alguna cosa d'especial. La nit de Reis, tal com es viu en aquesta península, suposa una experiència anual d'extraordinària concòrdia comunitària en la qual totes les energies es canalitzen en una direcció i es posen al servei de la mateixa causa. Potser tot plegat no sigui gran cosa i és evident que aquest assaig general de bona voluntat només s'escenifica un cop a l'any però qui ha viscut una nit de Reis –adult o infant– ja té la informació essencial: allò que fa complicades tantes altres nits és la manca del que ens regalem puntualment cada any en un magnífic atac d'al·lucinació col·lectiva.
|
