| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


diumenge, 4 de gener de 2009
>

La fam, la hipocresia i el proteccionisme

La solució a la manca d'aliments no és esperar que la demanda es moderi sinó augmentar l'oferta de producció a nivell mundial. La hipocresia amb el tema dels transgènics i el subsidi per la producció d'etanol fan molt de mal

tribuna
Enginyer


JOAQUIM COELLO I BRUFAU..

L'arribada dels dos mil cinc-cents milions de persones de la Xina i l'Índia a un nivell de vida en què la fam és una realitat del passat ha fet incrementar el preu dels aliments amb conseqüències dramàtiques per als països pobres. Per a les famílies amb una renda baixa l'alimentació pot arribar gairebé al 80% del total de la despesa i per a les de renda alta no arriba al 10%; és obvi, doncs, que un increment del 30% en el preu dels aliments és dramàtica per als primers i inapreciable per als segons.

Un increment del nivell de vida del 30% només suposa un increment de la demanda alimentària del 15% –l'elasticitat de la demanda, com la mesuren els economistes, és del 2–, però en relació amb els preus, un increment de la demanda del 10% serà com un increment de preu del 50% –l'elasticitat és de 0,2–, perquè la gent ha de menjar i si els aliments escassegen els preus pujaran inevitablement. L'encadenament d'aquestes dues circumstàncies a partir de l'increment del nivell de vida a la Xina i l'Índia, que ja suposen el 17% de la població mundial, ha produït l'increment substantiu dels preus dels aliments, perquè xinesos i indis mengen més i sobretot mengen millor, més proteïnes i menys hidrats de carboni i per produir un quilo de carn són necessaris sis quilos de gra, la qual cosa accentua la mancança d'aliments i l'increment dels preus.

La solució d'aquest problema no és esperar que la demanda es moderi, sinó augmentar l'oferta. Necessitem augmentar la producció d'aliments a nivell mundial, si volem evitar que la fam i la malnutrició afectin parts importants de la població i especialment els nens del Tercer Món, dels quals n'hi ha més de dos-cents milions que passen gana i el creixement dels quals resultarà afectat, i per tant patiran tota la vida els efectes perniciosos i irreversibles de la mala alimentació de la infantesa.

Per augmentar la producció d'aliments, el món occidental ha d'abandonar el proteccionisme de l'agricultura pròpia tant a la UE com als EUA.

Les solucions estan en tres grans àrees: la producció agrícola comercial i intensiva, l'adopció de les tecnologies que permetin millorar l'eficiència de la producció, singularment la manipulació genètica de les llavors, i l'abandonament de les polítiques de subsidi dels cultius propis per a la producció d'etanol, especialment als EUA.

La moda de l'agricultura ecològica avui és «políticament correcta», redueix les capacitats de producció intensiva, és a dir, els temps entre collites, els avantatges del volum de la producció i la mecanització, la utilització de fertilitzants, etc. Hi ha una gran superfície del món cultivada de manera ineficient amb tècniques del passat en explotacions i granges de petites dimensions. Aquesta població subsisteix perquè la seva economia es basa en un intercanvi de béns en el seu entorn i per tant la ineficiència dels seus cultius es compensa amb la dels veïns amb qui comercia, però és la població pobra de les ciutats, la que passa fam al Tercer Món, pels costos dels productes que han de comprar a partir de rendes de treball baixes i que resulten cars per la ineficient producció.

Avui subsisteixen dos mons, l'americà i l'asiàtic, i l'europeu i l'africà. En el primer els cultius transgènics estan autoritzats i com a conseqüència la producció ha crescut un 2% més a l'any que a Europa i l'Àfrica, on, amb l'excepció de l'Àfrica del Sud, no estan autoritzats des del 1996 els cultius transgènics, per la por dels governs africans que els seus productes podrien ser vetats del seu mercat prioritari, la UE, amb 400 milions de persones de renda alta.

És inevitable pensar que els transgènics, que donen llavors més resistents a les plagues, més resistents a la sequera, de creixement més ràpid, no són prohibits per la UE pels perills directes que poden suposar per a la població sinó per protegir l'agricultura pròpia, que precisa de subsidis per poder ser competitiva

Aquesta política acaba reduint la capacitat de producció al món i per tant fa incrementar el preu dels aliments de manera insuportable per a les poblacions més pobres. És l'Àfrica, sobretot, la que pateix les conseqüències del proteccionisme europeu.

Però aquesta hipocresia europea corre paral·lelament a la dels EUA, on una política de subsidis sobre el gra per produir etanol impedeix que aquest es cultivi als països de climes tropicals i alta producció, i fa viables explotacions pròpies amb subsidis públics. És, per altra banda, qüestionable que la política dels EUA els porti a fer-se independents energèticament, quan no hi ha simultàniament una política d'estalvi energètic i el consum d'energia és per habitant el doble del de la UE, amb nivells de renda de la població similars.

És, per tant, necessari un acord mundial per permetre la producció i comercialització de transgènics a Europa i l'eliminació dels subsidis als EUA al gra de collita pròpia per a la producció d'etanol; en definitiva, permetre el lliure comerç dels productes agrícoles que els països en vies de desenvolupament poden produir a preus competitius. La globalització que tant prediquem els occidentals és també aquí necessària, perquè és precisament on el Tercer Món pot guanyar riquesa, sobretot si des d'Occident se li transfereixen les tecnologies que permetin millorar els rendiments dels seus cultius. El Brasil, que no té limitacions respecte de l'explotació agrícola comercial ni d'utilització de llavors transgèniques, és un exemple del que es podria aconseguir a nivell mundial amb aquesta política.

Acords d'aquest tipus requereixen generositat dels que tenen més en favor dels que subsisteixen amb dificultat per regulacions que els imposen. Possiblement la manca de transparència, la manipulació de la informació i la utilització demagògica de la por, en aquest cas als transgènics, és el que fa que aquestes polítiques no s'obrin camí. L'opacitat i la manipulació han estat sempre una arma de destrucció més que de construcció social.





És necessari un acord mundial per produir i comercialitzar transgènics a Europa i eliminar els subsidis als EUA al gra de collita pròpia per a la producció d'etanol


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.