| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 19 d'abril de 2024


dimecres, 31 de desembre de 2008
>

Rialles contra la crisi

La programació de la Filmoteca per al 2009 inclou una gran panoràmica de la comèdia

XAVI AGUILAR. Barcelona
Al mal temps, bona cara. Aquesta serà una de les màximes de la Filmoteca de Catalunya, que, malgrat la crisi econòmica i l'evident endarreriment en les obres de la seva nova seu (hauria de ser operativa en un parell de mesos i ni tan sols s'ha començat a construir l'edifici), ha decidit entomar el 2009 amb optimisme i programar un cicle que revisarà la història de la comèdia amb un centenar de pel·lícules. A més, Werner Herzog, Béla Tarr i els germans Coen seran altres protagonistes de la temporada, que també revisarà les millors adaptacions del còmic a la pantalla gran i recordarà alguns dels «dolents» més carismàtics de la història.


+ Charles Chaplin, un referent en la història de la comèdia. Foto: EL PUNT

«La crisi ens ha caigut a sobre i hem de reaccionar. Contra la depressió, el riure», diuen des de la Filmoteca de Catalunya. Un cicle amb un centenar de comèdies serà protagonista de la seva programació durant bona part de l'any. «Des dels grans còmics del cinema mut fins a l'escola de Judd Apatow, passant per la sofisticació de Lubitsch i la lògica de Hawks», la tria de films permetrà comprovar com la sàtira, la ironia i la paròdia poden ser també un mitjà de crítica política i social.

La Filmoteca, com és habitual, també es dedicarà a endinsar l'espectador en la filmografia d'alguns dels grans creadors de la història del cinema, siguin clàssics o contemporanis. Werner Herzog, per exemple, és un d'ells. El cineasta alemany podria ser a la tardor a Barcelona per presentar una àmplia retrospectiva de la seva obra, que comprèn tant ficcions que el van fer cèlebre com documentals molt personals i més desconeguts.

Un altre cineasta aclamat per la crítica i premiat en diferents festivals però pràcticament inèdit comercialment a l'Estat és Béla Tarr. Del director hongarès es podrà veure tota la seva filmografia, que inclou títols com ara la reconeguda Werckmeister Harmonies o el darrer, L'home de Londres, una adaptació de George Simenon estrenada a Canes el 2007 i encara inèdita a l'Estat. Serà una oportunitat immillorable per gaudir dels plans seqüència llarguíssims (de més de deu minuts) en què la càmera fa tota mena de moviments seguint els personatges i que Tarr trigava mesos a rodar.

El 1995 la Filmoteca va revisar l'obra dels germans Joel i Ethan Coen, llavors amb només cinc films. Aprofitant que n'han fet deu més i que fins i tot han triomfat en els Oscar, ara tornen a ser objecte d'una revisió. Com que encara tenen cinc pel·lícules més en preparació i una llarga trajectòria al davant, és fàcil que en un futur hi tornin.

Al llarg de l'any, també hi haurà temps per recuperar el cinema que es va fer als Estats Units durant la dècada dels setanta, marcats per la «rebel·lió, la revisió, la renovació i el risc». Va ser l'arribada al poder d'una nova generació de directors: Peter Bogdanovich, amb L'última projecció (The last picture show); Martin Scorsese, amb Taxi driver; Woody Allen, amb Annie hall; Robert Altman, amb Nashville, i Francis Ford Coppola, amb Apocalypse now o El padrí. A més, la Filmoteca també durà la seva mirada cap al documental explorant en l'obra del rus Alexander Sokurov, de qui ja s'havien revisat algunes de les seves ficcions, i de Raymond Depardon, un dels grans especialistes del gènere.



CENTENARIS


Durant el 2009 se celebraran els centenaris de Joseph L. Mankiewicz (al febrer) i d'Elia Kazan (al setembre). Lògicament, els seus films també tindran un espai en la programació, al costat de creadors no tan coneguts pel gran públic, com ara Roy Andersson («el Víctor Erice suec», segons els programadors) o Ross McElwee, especialista del first-person non-fiction cinema.

Coincidint amb el Saló del Còmic, a l'avinguda Sarrià també es projectaran algunes de les adaptacions més reeixides de la vinyeta a la pantalla. La programació per al 2009 es completarà amb una revisió als «dolents» de les pel·lícules, una mirada als nous creadors italians i la recuperació dels treballs de l'estudi Mejrabpom, que a la Rússia revolucionària, quan les velles productores van emigrar arran de l'abolició de la propietat privada, no es va convertir en un titella del govern i va apostar per un cinema diferent, cultivant diferents gèneres i un star system propi.



FILMS A 1 EURO


I per certificar que l'aposta del cinema per combatre la crisi no es limita únicament a la programació de comèdies, la Filmoteca manté l'oferta d'altres anys d'adquirir un abonament de 50 entrades al preu de 50 euros. Aquesta possibilitat expira al juny, però després encara es vendran els paquets de deu entrades a 18 euros.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.