Hi ha espais a la ciutat que poden ser repensats cada 10 o 20 anys, però en el cas d'un zoològic, això només es pot fer una vegada cada moltes dècades, i per això quan s'enceta la reforma d'un zoo, cal pensar-hi a fons. Amb aquest argument, va justificar ahir l'alcalde Jordi Hereu el llarguíssim «procés de reflexió» sobre el futur del zoo, i els «interrogants» que aquesta tardança ha generat. Tot i la justificació, Hereu va admetre que la incertesa s'ha perllongat «durant molts anys, segurament massa».

Ho feia, però, alhora que presentava amb una festa ciutadana al mateix zoo una proposta tancada i un calendari que va assegurar que es complirà escrupolosament. L'actual recinte no haurà de cedir terreny per l'ampliació del Parlament, com s'havia considerat inicialment, però sí que perdrà tres de les 13 hectàrees actuals, que passaran a formar part del parc de la Ciutadella. El nou recinte es reorganitzarà en diverses àrees biogeogràfiques, on es reproduiran sengles hàbitats del planeta. La més gran serà la que reproduirà els ecosistemes de les selves africana, centreamericana i asiàtica, però hi haurà també espais dedicats al bosc mediterrani, on es potenciarà la fauna autòctona en risc; l'estepa asiàtica; la sabana africana i els espais que simularan l'illa de Madagascar i la de Flores, que serviran per explicar fenòmens evolutius i acollir, en el cas de la segona, l'espai dedicat als dragons de Komodo.

De fet, la construcció de la instal·lació destinada a aquests animals serà la primera de les actuacions que s'encetaran al zoo terrestre. La previsió és començar-la el primer semestre del 2009 i que estigui enllestida abans de fi d'any. Al llarg de l'any vinent també està prevista la construcció del punt verd del zoo i l'aprovació del projecte executiu de la reforma, que es perllongarà fins al 2015, i que es desenvoluparà per fases, perquè el zoo pugui continuar obert durant tot el procés.

Els treballs al zoo marí es desenvoluparan en paral·lel. Al recinte, que tindrà vuit hectàrees, s'hi recrearan diversos hàbitats marins. Hi haurà una zona mediterrània, una d'oceànica, una d'aigües tropicals, una d'aigües fredes i una de llacunes i dunes, a banda d'una àrea que reproduirà el clima de les illes Galápagos i un espai per a aus. El projecte executiu ja està encarregat, i la previsió és que el 2009 comencin tant les obres d'urbanització de l'entorn, que s'acabaran el 2011, com les del mateix recinte, que estaran enllestides el 2013, tot i que el zoo marí no obrirà fins al 2014, un any abans que es completi la reforma del terrestre.

Els dos espais seran dues peces d'un mateix equipament, que seran visitables amb una única entrada. Per alimentar aquesta idea d'unitat, en la qual va insistir, l'alcalde va deixar la porta oberta a buscar connexions en transport públic entre ambdós recintes més directes que la que ara ja ofereix el tramvia.

L'aposta és estratègica, va dir Hereu: per un zoo que potenciï la conservació i la recerca i «per crear i difondre coneixement, en la línia dels grans zoos del món». Per això, tot i que s'acceptarà la col·laboració privada per sufragar la inversió de 200 milions prevista, la gestió restarà en mans públiques.