La població catalana torna a créixer i a més ho fa a un ritme superior al de l'any passat, ja que entre el 2006 i el 2007 el país va guanyar gairebé 76.000 habitants, la meitat de l'increment registrat en la darrera actualització del padró del 2008. Segons les dades de l'INE, el nombre de nous empadronaments ha crescut a totes les demarcacions catalanes, malgrat que l'augment més important s'ha viscut a Tarragona: s'ha passat de 757.795 a 788.895 habitants. En el cas de Girona i Lleida, els increments de població suposen, respectivament, un 3,64% i un 3,11% més de població respecte al padró de l'1 de gener del 2007. Barcelona és la demarcació que menys creix en termes relatius. Ho fa en 83.934 habitants, el que suposa una variació d'un 1,57%.

En termes absoluts, Catalunya és el segon lloc de l'Estat amb més població, al darrere d'Andalusia, que supera els 8,2 milions d'habitants empadronats. Madrid ocupa el tercer lloc (6,27 milions) i el País Valencià (5,02 milions), el quart. A l'Estat ja s'ha arribat als 46 milions d'habitants amb la incorporació de prop d'un milió de nous ciutadans i els llocs on més ha crescut la població en termes absoluts són Catalunya i Madrid. En termes relatius, Catalunya se situa per molt poc per sobre de la mitjana d'increment estatal, situada en un 2,12%. Pel que fa a les característiques de la població empadronada a Catalunya, val a dir que, tot i que hi ha més dones (3.703.050 milions), la diferència en termes absoluts amb la població masculina és bastant petita.

Segons l'INE, 5,2 milions dels habitants empadronats a l'Estat són d'origen estranger, cosa que suposa un 15,5% més que el 2007. En el primer avançament del padró del 2008 donat per l'INE, a Catalunya la població immigrada ja suposava gairebé un 15% de la total.