| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dimarts, 30 de desembre de 2008
>

Rodoreda, punt final

Teatre, exposicions, recitals, publicacions i un congrés han servit per recordar la figura de l'autora catalana més traduïda

VALÈRIA GAILLARD. Barcelona
El 2008 és sinònim de Rodoreda. L'any sencer s'ha consagrat a recordar la figura de l'escriptora en el centenari del seu naixement. El programa oficial, impulsat per la fundació que duu el seu nom, ha organitzat múltiples actes, inclòs l'estranger, entre els quals un congrés i un homenatge, i desenes d'entitats s'han mobilitzat arreu del territori per reivindicar la mare d'Aloma, amb lectures i espectacles. Tota mena d'iniciatives han vist la llum: a Romanyà de la Selva, on va morir, el 1983, s'ha obert un nou espai de record de l'escriptora, mentre que al barri de Sant Gervasi de Barcelona, on va néixer, el 1908, li han dedicat uns jardins. El 2008 deixa, a més, l'epistolari amb d'editor Joan Sales, diverses reedicions i els primers volums de les Obres Completes.




Rodoreda s'ha declinat en diferents gèneres al llarg de l'any. En teatre, per exemple, s'han estrenat diverses obres adreçades a un públic tant infantil com adult. L'adaptació de La plaça del Diamant de Josep M. Benet i Jornet dirigida per Toni Casares, va obrir l'Any Rodoreda el novembre del 2007 al TNC. Carlota Subirós va proposar Rodoreda. Retrat imaginari, dins el marc del festival Grec el juliol, mentre que Ricard Salvat i Manuel Molins van adaptar Mirall trencat i Dagoll Dagom ha imaginat Aloma, un musical que es podrà veure al TNC fins al 4 de gener. L'única representació d'una peça de teatre de Rodoreda l'ha feta la companyia amateur, Agrupació Teatral Benet Escriba, de Sant Feliu de Guíxols, amb La senyora Florentina i el seu amant Homer. Donar a conèixer més el teatre de Rodoreda amb títols com El parc de les magnòlies, El torrent de les flors o El maniquí, és justament un dels actes que més reivindiquen els coneixedors de la seva obra, com ara l'escriptora Mercè Ibarz i la traductora Carme Arenas.

En l'apartat d'exposicions, el Palau Robert va programar Mercè Rodoreda: La mort de la innocència del 25 de març al 15 de juny, que recreava l'atmosfera d'algunes de les novel·les més conegudes de l'escriptora: La plaça del Diamant, Mirall trencat, La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra. Una de les mostres que més èxit de crítica ha recollit, però, és la que aquests dies es pot veure a l'espai Entresòl de la Pedrera, comissariada per Mercè Ibarz. L'exposició recull el gros de l'obra plàstica de l'autora, un dels aspectes menys coneguts pel gran públic. L'altra Rodoreda es podrà veure fins a l'1 de febrer. Però encara queda una exposició pendent que està programada al Palau de la Virreina de Barcelona del març al maig del 2009. Aplega el material, entre decorats, guions, vestuari i accessoris, que el cineasta mallorquí Agustí Villaronga tenia a punt per adaptar La mort i la primavera, una pel·lícula que no es va acabar de rodar mai.

A la mateixa Virreina els editors Arnau Pons i Maria Bohigas van organitzar un el cicle de conferències per analitzar aspectes de l'obra de Rodoreda com ara la relació amb la guerra i l'exili. A l'octubre es va celebrar un congrés impulsat per la Fundació que va aplegar especialistes d'arreu del món, com ara Denise Boyer, de la Universitat de París IV (París-Sorbona), i Barbara Luczak, de la Universitat de Poznan. Kathleen McNerney, de la Universitat de Virgínia de l'Oest, va fer la conferència inaugural sobre la recepció de l'obra rodorediana als EUA. Un sector dels especialistes rodoredians van lamentar l'absència de noms del país, com ara Marta Pessarrodona, autora d'una biografia sobre l'escriptora.

L'Any Rodoreda ha impulsat, d'altra banda, una sèrie d'edicions de les novel·les menys conegudes, Quanta, quanta guerra i La mort i la primavera (Club Editor), i la publicació de diversos títols relacionats amb la novel·lista, entre els quals Autoretrat (Angle Editorial), d'Abraham Mohino i Mònica Miró, que agrupa els textos en què l'autora va parlar d'ella mateixa; el monogràfic de la revista cultural Túria, amb articles, entre d'altres, de Carme Arnau, Sergio Dòria i Mercè Ibarz, de qui també s'ha traduït al català Rodoreda: exili i desig, de Mercè Ibarz (Empúries).

Sens dubte, un dels volums que més expectativa ha aixecat és l'epistolari Rodoreda-Sales (Club Editor) i els dos primers volums de les Obres Completes (Grup 62), que inclouran l'epistolari amb el company de Rodoreda, Armand Obiols. Falta reeditar l'epistolari amb la seva amiga Anna Murià (Edicions de l' Eixample), un volum avui introbable. La publicació de les Obres Completes no ha estat exempta de polèmica: un grup d'intel·lectuals encapçalat per l'escriptor Xavier Lloveras que ha redactat un manifest en contra de la publicació per al gran públic de textos que l'escriptora no va voler publicar en vida. «Aquest any s'han fet poques coses populars, moltes d'acadèmiques, algunes de molt greus, com ara editar la primera versió d'Aloma (1938) i un llibre de contes infantils que l'autora va rebutjar», diu Lloveras.

Un dels esdeveniments que ha contribuït a descobrir una faceta poc coneguda de l'escriptora és l'exposició de la seva obra plàstica a la sala Entresòl de la Pedrera. La mostra L'altra Rodoreda recull fins a l'1 de febrer una trentena de peces, de les quals només se n'havien exposat sis a Calldetenes (Osona) els anys vuitanta. La comissària, l'escriptora Mercè Ibarz, considera que s'hauria d'editar el conjunt de l'obra plàstica de Rodoreda, així com incorporar-la a les col·leccions del MNAC i el Macba. Traductors d'arreu del món es van trobar a Barcelona el desembre de l'any passat per contrastar experiències i van recórrer els escenaris de l'escriptora en una ruta per la ciutat. Rami Saari, de Jerusalem, Elly Bovée, d'Holanda, i Giacomo Ledda, de Sardenya, van ser alguns dels participants. L'Institut d'Estudis Catalans va acollir l'homenatge el dia exacte del naixement de Rodoreda, el 10 d'octubre, en presència de personalitats del món cultural, que van repassar el seu recorregut vital i creatiu. Un recital d'Enric Casasses amb Pascal Comelade al piano va tancar l'acte, al qual va assistir molta gent.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>l'enquesta

>El balanç sobre l'Any Rodoreda divideix el món literari

>El balanç sobre l'Any Rodoreda divideix el món literari català

>El balanç sobre l'Any Rodoreda divideix el món literari

>El balanç sobre l'Any Rodoreda divideix el món literari

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.