Dissabte passat es va fer una gran manifestació a Bilbao per reivindicar les seleccions basques i la seva oficialitat. El pols dins del nacionalisme basc està sent de fons, ja que s'han configurat entorn del tema de les seleccions dos grans blocs: el del nacionalisme moderat i el de l'esquerra independentista.

En principi, el fet que ha portat la polèmica ha estat, enguany, el mateix nom de la selecció. Els futbolistes bascos, exigint que es respectés l'acord de l'any passat en què la Federació Basca de Futbol va adoptar la decisió de posar el nom d'Euskal Herria a la selecció (amb aquest nom es va fer el partit contra Catalunya l'any passat), no van voler que la federació revoqués aquest acord i tornés al nom anterior d'Euskadi, nom que és l'oficial i històric des dels anys trenta. El novembre passat els futbolistes bascos van publicar un manifest –firmat per uns 150 futbolistes– en què exigien que es mantingués el nom d'Euskal Herria per la selecció basca. També van demanar passes més valentes cap a l'oficialització en el camp internacional. Sense aquest nom, s'han negat a jugar el partit tradicional d'aquest Nadal, el que els havia d'enfrontar a l'Iran. I com era de preveure, de fet, al final aquest partit no s'ha jugat. Dins de l'arc polític, el sobiranisme més conseqüent (des d'EA fins a Batasuna, passant per Aralar) s'ha posat clarament del costat dels futbolistes. Esportistes d'altres disciplines també ho han fet tot publicant un segon manifest firmat per uns 600 esportistes més. Amb aquest panorama, la pilota ha quedat sobre el terrat del PNB. Segons diverses fonts, el PNB hauria pressionat la federació per la tornada del nom antic. El que s'està produint és un pols de fons en el si del nacionalisme basc. Per una banda, Euskadi és un nom històric que ha marcat, al llarg del segle XX, un senyal d'identitat en el si del nacionalisme basc. Per altra banda, aquest nom ha quedat cada vegada més buit de contingut per la seva identificació amb la comunitat autònoma basca: les tres províncies. A causa del que veuen com un reduccionisme, altres sectors del nacionalisme basc han optat pel terme Euskal Herria, que es refereix a tots els territoris on es parla el basc, i que històricament ha tingut un significat cultural i lingüístic des del segle XVII. En definitiva, es veu com un terme amb què es poden sentir còmodes esportistes i afeccionats d'un territori molt més estès. A pesar de les acusacions mútues entre les dues parts d'intentar «manipular» els esportistes –fins i tot s'ha arribat a fer l'absurda acusació que els jugadors signants estaven «pressionats»–, el que és cert és que hi ha una gran massa social a la qual no és aliè el debat de fons. Això no vol dir que no hi hagi hagut altres sectors que hagin al·lucinat amb el conflicte, i una sensació ineludible que a Madrid tot l'afer ha fet molta gràcia. Ara bé, el que no cal oblidar és que tot això ens col·loca, de fet, en plena època preelectoral de cara a les eleccions autonòmiques basques –estan convocades per al març del 2009– en què la gran incògnita és què passarà amb el disputat espai que hi ha a l'esquerra del PNB.