dilluns, 29 de desembre de 2008
> Hi haurà dies així
de set en set
MARTÍ AYATS.
L a volatilitat, la incertesa de la seva arribada, és el que fascina de la felicitat. La impossibilitat de conèixer la fórmula per invocar-la i la incapacitat per retenir-la són la gènesi de la seva perdurabilitat en el nostre record, és la clau de la seva cotització. No hi ha combinacions matemàtiques, ni paraules màgiques, ni invocacions infal·libles que ens garanteixin un acontentament interior immediat i satisfactori. Val més així, perquè no vull arribar a pensar què passaria si algú trobés la fórmula de la felicitat; segur que no perdria ni un segon a explotar-ne els drets i fer-se d'or. Si ja ho fa tothom qui pot amb els múltiples succedanis que la societat s'ha empescat (i en els quals, menys els anacoretes, tots acabem picant), què no farien amb l'original! Moltes vegades la recerca de felicitat raneja amb la desesperança; ens crema la pell i ens resseca la gola, ens fa creure miratges, com qui travessa un desert. Fins que un dia, el cercle quadra. Com un matí de Nadal, en un parc mig buit. Assegut en un banc, no hi ha sorolls estridents ni silenci, no fa fred ni calor, els teus disfruten d'una satisfacció serena. No hi ha excitació ni avorriment. El temps no va de pressa ni a poc a poc. No hi ha maldecaps, ni passions, ni obsessions. Hi ha calma. Hi ha felicitat. Saps que s'acabarà, que és finita. Però compensa. I et permet continuar la recerca, perquè haver gaudit de dies amb moments de felicitat és la vitamina que alimenta l'esperança que, tard o d'hora, es repeteixin.
|
