diumenge, 28 de desembre de 2008
> Plat petit
la columna
MIQUEL BERGA.
Quan el camí fa pujada i el desnivell comença a semblar una paret, el ciclista de muntanya sap que ha de fer entrar en joc el plat petit. Conduir amb plat petit, però, obliga a activar mecanismes que van més enllà de la relació directa entre la força de les cames i la magnitud de l'ascensió. El ciclista que ha hagut de recórrer al plat petit sap que ha de situar-se en un altre pla mental, que no pot tenir pressa ni pedalar com un boig ara que els pedals li van més lleugers. Ha d'ajustar la seqüència temporal a la nova situació i ha de ponderar les forces. Més que voler-se menjar la pujada, ha de dedicar-se a trobar l'equilibri just damunt de la bici, com si anés al ralentí, perquè sembli que és la muntanya la que baixa a trobar-lo. En aquesta situació, el ciclista fa comptes sobre el camí que té pendent i, en espera de la visió panoràmica del cim, sap focalitzar el seu interès, ara, en el paisatge minúscul, en l'espai exigu, la mirada centrada en una fulla caiguda, un tou de molsa, potser un bolet poc comestible. La naturalesa extraordinària de la dificultat l'obliga a emprar tècniques de naturalesa excepcional... Arribats a aquest punt, el lector ja sap que estem parlant de política i, més concretament, de política catalana. Potser, fins i tot, de l'enutjosa qüestió del finançament. Si vostè pensa que Catalunya ha de produir polítics que vagin més enllà de l'agitador propens a aprofitar qualsevol motiu d'ordre sentimental per fer foguerades retòriques, si vostè ja n'ha vist prou, dels que gasten tota l'energia en la queixa i no tenen temps d'ocupar-se de la lletra menuda del pacte que després exigeixen amb vehemència, llavors vostè entendrà a la perfecció la teoria del plat petit i s'afanyarà a llegir el llibre polític més important del 2008: el dietari Abans del sis d'octubre, d'Amadeu Hurtado (Quaderns Crema). Allà veurà on ens porten els valents que sempre van amb el plat gros posat i sentirà la nostàlgia de molts admirables, oblidats, dignes representants d'aquest poble que tantes vegades ens han salvat del mal major anant amb el plat petit.
|
