Els millors professors europeus, Discmedi no el va fer arribar a les botigues fins a mitjan mes passat. Manel, però, ja feia dies que s'havien convertit en la gran revelació del pop català del 2008. Amb les entrades exhaurides amb una gran anticipació, van omplir tres nits consecutives, entre setmana, l'Heliogàbal de Gràcia i, a mesura que passaven els dies, s'anaven convertint en els protagonistes d'un desplegament mediàtic sense precedents en cap opera prima d'un grup de pop en català. De targeta de presentació, unes lletres hàbils per sintonitzar amb el «nou públic» que atreu el pop del país (la picada d'ullet al desaparegut cinema Arkadín que s'amaga a la cançó Corrandes de la parella estable no ha passat desapercebuda per ningú) i una música particularitzada per l'ús que el cantant Guillem Gisbert, periodista d'ofici, fa d'aquest instrument tan singular que és l'ukelele. Als pobres, ara, no els faltarà pressió. Fila 7, una de les grans empreses de management de Catalunya, pertanyent al Grup Mediapro, ja els té en cartera com també tenen els Antònia Font i, tot i la seva embranzida, caldrà veure com promotors, discogràfica, mànagers, públic i els Manel mateixos administren els efectes d'aquest hype inaudit.

Potser, sí, però, que les coses han canviat. Antònia Font, que aquest any han actuat amb orquestra en espais com ara el Gran Teatre del Liceu o, ahir mateix, el Palau de la Música, a més de teatres d'arreu de Catalunya, han fet també un salt cap a auditoris de Galícia, el País Basc, Madrid i Andalusia que pot obrir camí a músics com ara Mazoni, Conxita, Raydibaum, Ix!, Sanpedro, Estanislau Verdet, La Brigada i altres aspirants a esdevenir «the next big thing» que podrien tenir èxit perfectament molt més enllà dels Països Catalans com ho han fet els mallorquins.

I, finalment, Roger Mas, que amb Les cançons tel·lúriques, ha deixat bocabadats els més escèptics. El disc, un atrevit recull de músiques populars de Solsona i poemes musicats de Verdaguer, ha posat d'acord àmbits ben diferents de la crítica, tot i que, per desgràcia, la versió en directe de Les cançons tel·lúriques amb prou feines s'ha representat amb el format que es mereix atesa la poca voluntat dels programadors per fer-ho.

El 2009, amb tornades de molts puntals del pop en català que, el 2008, no han publicat cap disc, promet ser un altre any incisiu per a la música del país.