diumenge, 28 de desembre de 2008
> Més sobre els transgènics
ABEL MARINÉ. CATEDRÀTIC DE NUTRICIÓ I BROMATOLOGIA. FACULTAT DE FARMÀCIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA. BARCELONA (BARCELONÈS)..
La carta del senyor Aleix Escurcell, publicada el proppassat dia 17, em permet fer unes quantes precisions sobre els aliments transgènics: 1) El fet que una activitat productiva, sigui de plantes transgèniques o de qualsevol altre producte, estigui en poques mans limita la competència i mai és bo per al conjunt de la societat. Per això és important que hi hagi recerca finançada amb diner públic sobre aliments transgènics i que els seus resultats estiguin a l'abast de tothom en condicions d'aplicar-la. 2) És obvi que cal avaluar i garantir la seguretat dels transgènics, com es fa; però si per pressions dels detractors sistemàtics exagerem aquestes exigències, només les grans companyies les podran superar, amb la qual cosa se segueix afavorint que aquestes tecnologies estiguin en mans de pocs. 3) Es pot donar el cas que hi hagi una excessiva dependència dels agricultors respecte a les empreses productores dels recursos necessaris per a cultivar plantes transgèniques. Hi ha d'haver lleis i controls per evitar abusos, però no és raó per prescindir d'un recurs que, ben utilitzat, pot ser útil per a produir més i millors aliments i ajudar a combatre la fam. 4) La coexistència de cultius transgènics i no transgènics és possible si s'adopten les precaucions adients, les anomenades barreres de seguretat, amb conreus de la mateixa planta, però d'una varietat no transgènica, que absorbeixen el pol·len que pugui sortir de la zona transgènica. 5) Si es tracta de la llibertat de triar, els detractors dels transgènics no haurien de pretendre imposar les seves pors als que creuen, amb dades científiques a la mà, que val la pena disposar d'aquests aliments. 6) Vivim en una societat molt, a vegades massa, preocupada per la salut, i això pot ser aprofitat per algunes indústries farmacèutiques, i per certs criteris terapèutics exagerats, per generar necessitats discutibles de certs medicaments i tractaments. Per això les autoritats sanitàries, internacionals i nacionals, avaluen l'oportunitat i utilitat dels medicaments que surten al mercat, i en regulen l'ús. Ara bé, considerar negativament l'activitat de la indústria farmacèutica en el seu conjunt només serveix per fer llibres més o menys sensacionalistes com ara Los inventores de enfermedades, de Jörg Blech, però no per fer progressar els recursos que la societat necessita per combatre les malalties. 7) Precisament, per exemple, la insulina que avui utilitzen els diabètics és insulina humana recombinant (transgènica), més pura i eficaç que la d'abans, que procedia de pàncrees de bestiar, la qual cosa ha representat una aportació de la indústria farmacèutica al millor tractament dels diabètics.
|
