dimecres, 24 de desembre de 2008
> La llegenda del gran bevedor
de set en set
JOAN VENTURA.
Un dia com el d'avui només es pot afrontar amb una gran dosi d'entusiasme que superi totes les afliccions de la resta de l'any. La més immediata, que som dels molts a qui tampoc no ha tocat la loteria, i la més fonamentada, que encara siguem dels que tenen feina i podem començar el 2009 al peu del canó. Tornem a la revetlla de Nadal, la nit de Nadal, la jornada en què a Espanya fan festa grossa per després poder fer consell de ministres el dia de Sant Esteve i acabar-nos d'aixafar la guitarra. Però avui és dia de goig i alegria, i qui més qui menys farà cagar el tió, compartirà taula amb una àmplia representació familiar, menjarà torrons i brindarà amb cava, encara que prefereixi el vi, i els més militants de la tradi ció s'acostaran a algun dels pessebres vivents que vertaders incansables organitzen enmig de la gebrada, o assistiran a la missa del gall, una cerimònia especial fins i tot per als no creients. I perquè la nit fos perfecta ja només caldria posar-hi uns polsims de neu, per fer el Nadal més emotiu de la nostra història recent. També hi ha qui defuig les celebracions, qui s'estima més fer vida normal, passar-ho en la intimitat o escarxofar-se davant dels anodins programes televisius. Res a discutir; sóc un ferm partidari de la màxima viu i deixa viure. Que tothom ho celebri a la seva manera, i si és el cas, que faci com un conegut meu ja desaparegut, que era un gran bevedor, i que en aquestes diades es quedava a casa perquè deia que només eren per als aficionats.
|
